Grossita

Grossita
Grossita (Gros) amb altres minerals
Fórmula química	CaAl₄O₇
Localitat tipus	Formació Hatrurim, Nègueb, Israel
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CC.15
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CC.15
Dana	7.3.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 12,94(1) Å; b = 8,910(8) Å; c = 5,446(4) Å; β = 107,0(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	de blanc a incolor
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	2,88 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,618(3) nβ = 1,618(3) nγ = 1,652(3)
Birefringència	δ = 0,034
Angle 2V	mesurat: 12° (1), calculat: 15,5°
Dispersió òptica	perceptible
Fluorescència	no fluorescent
Impureses comunes	Fe
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1993-052
Any d'aprovació	1994
Símbol	Gss
Referències	[1]

La grossita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom en honor de la seva descobridora, Shulamit Gross (1923 - 2012), membre emèrit del Servei Geològic d'Israel.[1]

Característiques

La grossita és un òxid de fórmula química CaAl₄O₇. Cristal·litza en el sistema monoclínic en grans subèdrics en forma de llistons o arrodonits, de fins a 30 μm; també apareix en agregats policristal·lins vorejats de melilita.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la grossita pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauïta, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaïta, dessauïta-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta, zenzenita i mengxianminita.

Formació i jaciments

La grossita es forma en pedres calcàries argiloses metamorfosades a alta temperatura i baixa pressió (Formació Hatrurim, Israel) i en inclusions d'alt contingut en Ca-Al que es creu es van formar per condensacions de gotes o gas calent (meteorits).[2] Va ser descoberta a la Formació Hatrurim (Nègueb, Israel). També ha estat descrita a Algèria, l'Antàrtida, l'Argentina, Austràlia, els Estats Units, França, Itàlia, el Kazakhstan, el Marroc, Mèxic, Rússia, la Xina i en meteorits del nord-oest d'Àfrica.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: brownmil·lerita, mayenita, larnita (Formació Hatrurim, Israel); perovskita, melilita, hibonita, espinel·la, piroxè càlcic (meteorits).[2]

Referències

1. «Grossite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Grossite» (en anglès). Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 7 gener 2018].