Hibonita

Hibonita
Cristall de hibonita (1,6 cm) procedent d'Esiva, Madagascar.
Fórmula química	(Ca,Ce)Al₁₂O19
Localitat tipus	Esiva, Comuna de Maromby, Districte d'Amboasary, Regió d'Anosy, Província de Tuléar, Madagascar
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CC.45
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CC.45
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/C.05
Dana	7.4.1.1
Heys	7.9.11
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 5,56Å; c = 21,89Å;
Color	negre a negre maronós
Exfoliació	perfecta en {0001}
Fractura	subconcoidal
Duresa (Mohs)	7,5 a 8
Color de la ratlla	marró
Diafanitat	opaca
Densitat	3,83 a 3,85 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,807 nε = 1,790 n = 1,807
Birefringència	δ = 0,017
Pleocroisme	visible
Impureses comunes	Ferro i silici
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G)
Codi IMA	IMA2020 s.p.
Any d'aprovació	1953
Símbol	Hbn
Referències	[1]

La hibonita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany i dona nom al subgrup de la hibonita. S'anomena així per Paul Hibon, un prospector francès de Madagascar, el qual va descobrir el mineral el juny de 1953. Hibon va enviar algunes mostres a Jean Behier, que va veure que es tractava d'un nou mineral i li va posar el nom de hibonita. Es troba estretament relacionada amb la hibonita-(Fe).[1]

Classificació

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hibonita pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauita, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaita, dessauita-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoita, hawthorneita, magnetoplumbita, lindqvistita, latrappita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeita, zenzenita i mengxianminita.

Característiques

La hibonita és un òxid de fórmula química (Ca,Ce)Al₁₂O₁₉. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5 a 8. En la localitat tipus forma cristalls de fins a 4 cm, d'hàbit prismàtic hexagonal i de color negre.[1]

Formació i jaciments

En la seva localitat tipus va ser descrita en dipòsits al·luvials a prop de skarns que contenien torianita. També s'ha descrit en calcàries, piroxenites i gneissos de les fàcies amfibolita a granulita.[2] Ha estat descrita a tots els continents del món, inclosa l'Antàrtida, on s'ha descrit en un meteorit. És un mineral accessòri molt freqüent en ambients rics en calci i alumini i en algunes condrites carbonatades. Se sol trobar associat a altres minerals com ara la plagiòclasi càlcica, corindó, espinel·la, torianita, titanita, anortita, grossulària, zoïsita, clinozoïsita, vesuvianita, hercinita, andalusita, cianita, diòpsid, rútil o magnetita.[1]

Referències

1. «Hibonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. Barthelmy, Dave. «Hibonite Mineral Data». [Consulta: 9 gener 2018].