|
Fitzcarraldo
Fitzcarraldo és una pel·lícula de l'any 1982 dirigida per Werner Herzog i protagonitzat per Klaus Kinski i Claudia Cardinale.[1] ArgumentLa selva pot ésser molt traïdora. És plena de mentides, dimonis i il·lusions. —Un dels personatges.[1] Perú, cap al 1910. L'excèntric Brian Sweeney Fitzgerald, a qui diuen Fitzcarraldo, resideix a Iquitos, primer port de l'Amazònia peruana. És un entusiasta de l'òpera, apassionat fins al punt d'assegurar que construirà un majestuós teatre operístic al cor de la selva. Amb els diners de la propietària d'un prostíbul local, l'ambiciós irlandès organitza una expedició a la selva. Pensa trobar un paratge ric en arbres de cautxú i establir un sistema de transport fluvial. Amb els beneficis de l'explotació podrà construir el seu teatre. Però són molts els entrebancs a vèncer.[1] Context històric i artísticÉs una arrauxada epopeia amazònica sobre l'incert viatge d'un irlandès visionari i excèntric a través dels somnis de la utopia i la desmesura, un trajecte a la recerca d'un particular El Dorado i amb destinació al fracàs. Malalt d'ambició i deliri, Fitzcarraldo desafia les lleis de la natura i ignora els paràmetres de la raó. La seqüència més recordada de l'esplèndid i fascinant, però també immoderat film d'aventures tràgiques, és aquella on centenars d'indígenes jívaros arrosseguen un enorme vaixell de vapor pels fangars de la selva i els vessants de la muntanya, alhora que sorgeix del fonògraf la imponent veu tenora d'Enrico Caruso. És un dels episodis culminants del tortuós i insensat viatge a les profunditats silvestres, clarament equiparable al demencial projecte emprès per Werner Herzog, cineasta decidit a traslladar tot l'equip de rodatge al cor de la selva peruana. El temerari realitzador alemany va voler rodar la més ambiciosa de les seues pel·lícules en el remot i inhòspit paratge selvàtic, precisament el lloc on el seu obnubilat personatge, Fitzcarraldo, somia construir un monumental coliseu operístic.[1] Jack Nicholson se'n va desdir, del projecte, a darrera hora i tant Jason Robards com Mick Jagger van deixar-ho córrer pocs dies després d'haver-se iniciat un rodatge castigat per mosquits, malalties, tempestes, insurrecció dels nadius i altes temperatures. Davant les desercions, Herzog va tornar a recórrer al seu actor fetitxe, Klaus Kinski. Pels interessats en l'atzarosa conflictivitat professional entre el director i el turbulent protagonista, que van treballar junts en cinc pel·lícules, una d'elles Aguirre, la còlera de Déu (1972), cal recomanar el documental Mein liebster Feind, realitzat pel mateix Herzog l'any 1999.[1] Errades del film
Anacronismes
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
