FV de l'Escorpió

FV de l'Escorpió
Tipus	binària eclipsant, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV
Tipus espectral (estel)	B4IV[1]
Constel·lació	Escorpió
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	1.127,269 pc [2]
Magnitud aparent (V)	8,07 (banda V)[3]
Paral·laxi	0,8871 mas[2]
Moviment propi (declinació)	−0,047 mas/a [2]
Moviment propi (ascensió recta)	1,698 mas/a [2]
Velocitat radial	36 km/s[4]
Ascensió recta (α)	17^h 13^m 44.9912^s[2]
Declinació (δ)	-33° 8' 50.7663''[2]
Catàlegs astronòmics
CPC 17 9071 (Cape Photographic Catalogue) GCRV 22956 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) GSC 07365-01115 (GSC) HD 155550 (Henry Draper Catalogue) HIC 84282 (Hipparcos Input Catalogue) HIP 84282 (Catàleg Hipparcos) 2MASS J17134499-3251091 (2MASS) PPM 296061 (Catàleg d'estrelles PPM) SAO 208558 (Catàleg SAO) TD1 20078 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) UBV 21669 (UBV) uvby98 100155550 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) Gaia DR2 5979837989323715968 (Gaia Data Release 2) FV Sco (Catàleg General d'Estrelles Variables) TYC 7365-1115-1 (Catàleg Tycho) TIC 47148682 (TESS Input Catalog) Gaia DR3 5979837989323715968 (Gaia DR3)

FV de l'Escorpió (FV Sco) és un estel variable de magnitud aparent màxima +8,07.[5] S'hi troba a la constel·lació de l'Escorpió, visualment entre HD 155450 i HD 155806 (V1075 Scorpii). La seua paral·laxi mesurada pel satèl·lit Hipparcos (1,60 ± 0,85 mil·lisegons d'arc) situa a FV de l'Escorpió a 625 parsecs (2.040 anys llum) del sistema solar, però l'error en la mesura és tal que podria trobar-se al doble d'aquesta distància.[5]

FV Scode l'Escorpió és una binària propera «despresa», així com una binària eclipsant. El seu període orbital és de 5,7279 dies i el pla orbital està inclinat 80º respecte al pla del cel.[6] La component principal és un estel blanc-blavenc de la seqüència principal de tipus espectral B6V. Amb una temperatura efectiva de 11.630 K, és 697 vegades més lluminosa que el Sol. Té una massa de 6,87 masses solars i el seu radi és 6,58 vegades més gran que el del Sol. La component secundària té tipus A6, encara que també ha estat catalogada com a B9. Amb una temperatura de 9.550 K, la seva lluminositat equival a 147 vegades la lluminositat solar. El seu radi és 4,48 vegades més gran que el radi solar.[6][7]

La separació entre ambdós estels és de 30 radis solars, equivalent a 0,14 ua.[7] Durant l'eclipsi principal —quan l'estel menys lluminós intercepta la llum de l'estel B6V— la lluentor del sistema disminueix 0,77 magnituds. L'eclipsi secundari suposa un descens de 0,10 magnituds.[8]

Referències

1. Afirmat a: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol. 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 0. Data de publicació: 1982. Autor: Nancy Houk.
2. Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
3. Afirmat a: SIMBAD.
4. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
5. «V* FV Sco -- Eclipsing binary of Algol type (detached)» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 13 desembre 2020].
6. Budding, E.; Erdem, A.; Çiçek, C.; Bulut, I.; Soydugan, F.; Soydugan, E.; Bakiş, V.; Demircan, O. «Catalogue of Algol type binary stars». Astronomy and Astrophysics, 417, 2004. pp. 263-268.
7. Brancewicz, H. K.; Dworak, T. Z. «A catalogue of parameters for eclipsing binaries». Acta Astronomica, 30, 4, 1980. pp. 501-524.
8. Malkov, O. Yu.; Oblak, E.; Snegireva, E. A.; Torra, J. «A catalogue of eclipsing variables». Astronomy and Astrophysics, 446, 2, 2006. pp. 785-789.