|
Comissió Thorn
La Comissió Thorn és la Comissió Europea presidida pel polític luxemburguès Gaston Thorn, que inicià el seu mandat el 6 de gener de 1981 i el va finalitzar el 5 de gener de 1985. Thorn va ser elegit per a substituir a Roy Jenkins.[1][2] Línies de treballGaston Thorn va arribar a la Comissió Europea amb una àmplia experiència sobre el funcionament de les Comunitats Europees, on inclús va participar com a eurodiputat des de 1959, posteriorment com a ministre d'Afers Exteriors de Luxemburg i posteriorment com a primer ministre a finals dels anys seixanta. Aquesta experiència, junt amb la seva rellevància al moviment liberal internacional, van ajudar a poder afrontar part dels reptes del seu mandat.[2][3] La Comissió va haver d'afrontar la crisi econòmica que es va produir a principis dels anys vuitanta i un repunt de l'hostilitat entre els països de l'OTAN i la Comunitat Europea amb la Unió Soviètica, un període que es considera una segona guerra freda, pel rebuig de Ronald Reagan i Margaret Thatcher a la distensió i en favor de la Doctrina Reagan per reduir la influència internacional de l'URSS.[1][2][3] També va ser important l'acceleració del procés d'ampliació de les Comunitats Europees cap al sud. La Comissió Thorn va haver d'assentar l'entrada de Grècia, que es va produir just abans de la seva possessió, i comandar el procés d'entrada d'Espanya i Portugal, que es va finalitzar una vegada finalitzat el mandat de la Comissió, l'1 de gener de 1986.[1][2][3] Finalment, van ser els impulsors de l'Acta Única Europea, una reforma dels Tractats de París i Roma i que tenia com a objectiu la creació d'un mercat comú, la creació d'un sistema de cooperació política en camps com la investigació, la tecnologia o el medi ambient, i la millora de les estructures de decisió de la Comunitat Europea. Aquesta Acta Única es va signar finalment el febrer de 1986.[1][2][3][4] Col·legi de ComissarisLa Comissió Thorn va comptar amb 14 comissaris, un per cada país de la Comunitat Econòmica Europea, amb l'excepció de França, Regne Unit, Itàlia i Alemanya, que en tenien dos. Va augmentar en un comissari sobre la Comissió Jenkins, per l'entrada de Grècia. Igual que en l'anterior Comissió Europea, tots els comissaris designats pels estats eren homes.[5] Els partits agrupats al Partit Popular Europeu tenien 5 representants enfront dels 4 de la Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea, que a l'inici del mandat eren només 2. La Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa en va tenir un representant a l'inici de la legislatura, però Claude Cheysson va dimitir per presentar-se a les eleccions presidencials franceses de 1981. La resta de comissaris eren independents, a més del representant del Partit Conservador del Regne Unit.[5]
Canvis al Col·legi de Comissaris durant el mandat de la Comissió Thorn:[5]
Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
_(cropped).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Portal di Ensiklopedia Dunia
