Comissió Jenkins
La Comissió Jenkins és la Comissió Europea presidida pel polític britànic Roy Jenkins, que inicià el seu mandat el 6 de gener de 1977 i el va finalitzar el 5 de gener de 1981. Jennkis va ser elegit per a substituir a François-Xavier Ortoli.[1][2][3] Línies de treballLa successora de la Comissió Ortoli va haver d'afrontar un creixement estancat i una inflació en augment, especialment en la factura energètica. Malgrat això, van aconseguir incrementar el seu pressupost i desenvolupar els primers passos vers la unió econòmica i monetària de la Comunitat Europea, creant l'any 1979 el Sistema Monetari Europeu i l'ecu (precursor de l'euro).[1][2] També va afrontar les primeres eleccions al Parlament Europeu amb sufragi universal directe, celebrades entre el 7 i 10 de juny de 1979,[4] que van iniciar la I legislatura del Parlament, així com l'entrada de Grècia a la Comunitat, fent-se efectiva l'1 de gener de 1981.[5] Finalment, la Comissió també va ser molt activa en les relacions exteriors, i fins i tot Roy Jenkins es va convertir en el primer president de la Comissió Europea en assistir a una cimera del G-7 en nom de la Comunitat Econòmica Europea, el 7 i 8 de maig de 1977 a la ciutat de Londres.[6] Col·legi de ComissarisLa Comissió Jenkis va comptar amb 13 comissaris, un per cada país de la Comunitat Econòmica Europea, amb l'excepció de França, Regne Unit, Itàlia i Alemanya, que en tenien dos. Tots els comissaris designats pels estats eren homes.[7] Els partits agrupats a la Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea tenien 6 representants enfront dels 3 del Partit Popular Europeu, al que es podria sumar el conservador Christopher Tugendhat del Regne Unit, i un únic representant de la Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa, a més de dos independents.[7]
Referències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia