Comissió Delors ILa Comissió Delors I va ser la Comissió Europea en el càrrec a partir de gener de 1985 a 1989. Els membres d'espanyols i portuguesos només van entrar a formar part quan els seus estats van entrar a la Unió Europea l'1 de gener de 1986. President![]()
En el període previ a la designació de la comissió, els governs de França i Alemanya havien arribat a un acord polític per nomenar president de la Comissió a Claude Cheysson, un dels dos comissaris europeus indicats per França. El govern britànic encapçalat per Margaret Thatcher, tanmateix, va plantejar un vet contra Cheysson, per la qual cosa va ser nominat a la presidència Jacques Delors l'altre comissari europeu indicat pel govern francès. Activitats realitzadesLes activitats desenvolupades per la Comissió Delors van ser preses principalment del Llibre Blanc sobre el mercat interior, que es va publicar el 1985, i que va identificar 279 mesures legislatives necessàries per completar el mercat interior i es fixava un calendari detallat per a la seva aplicació.[1] Les activitats de la Comunitat Econòmica Europea del període successiu van girar bàsicament al voltant de l'Acta Única Europea signada al febrer de 1986, que contenia una sèrie de mesure] que reforçaven i aprofundien amb la integració europea, obrint el camí perquè es van produir més canvis en la dècada dels noranta. L'Acta Única Europea va introduir una sèrie d'innovacions importants en diverses àrees, incloent la seva integració institucional i política. En particular, es va enfortir el Parlament Europeu, especialment amb la introducció del «procediment de cooperació» entre el Parlament i el Consell. Tanmateix, l'Acta Única no preveia cap sentit federalista en el camí de la integració, confirmant la preferència pel mètode funcional. Va ser important perquè contenia la major part de les mesures necessàries per a l'establiment del mercat únic europeu, per posar-ho en marxa per la Comissió. Es va accelerar l'harmonització fiscal i es va establir una comissió per estudiar la unió monetària, presidida per Jacques Delors. També es van institucionalitzar una sèrie de polítiques comunitàries que romanien fins a aquell moment informals, com ara la política regional, la política ambiental i la política de recerca. Es van reformar algunes parts de la política fiscal i la política agrícola comuna i va ser reconegut oficialment el Fons de Desenvolupament Regional Europeu. Principals esdeveniments
Composició política
Comissió Delors I
Vegeu tambéNotes
|
Portal di Ensiklopedia Dunia