Comissió Delors I

La Comissió Delors I va ser la Comissió Europea en el càrrec a partir de gener de 1985 a 1989. Els membres d'espanyols i portuguesos només van entrar a formar part quan els seus estats van entrar a la Unió Europea l'1 de gener de 1986.

President

El president Jacques Delors el 1988

• Jacques Delors (França) - Partit Socialista Europeu de França

En el període previ a la designació de la comissió, els governs de França i Alemanya havien arribat a un acord polític per nomenar president de la Comissió a Claude Cheysson, un dels dos comissaris europeus indicats per França. El govern britànic encapçalat per Margaret Thatcher, tanmateix, va plantejar un vet contra Cheysson, per la qual cosa va ser nominat a la presidència Jacques Delors l'altre comissari europeu indicat pel govern francès.

Activitats realitzades

Les activitats desenvolupades per la Comissió Delors van ser preses principalment del Llibre Blanc sobre el mercat interior, que es va publicar el 1985, i que va identificar 279 mesures legislatives necessàries per completar el mercat interior i es fixava un calendari detallat per a la seva aplicació.[1] Les activitats de la Comunitat Econòmica Europea del període successiu van girar bàsicament al voltant de l'Acta Única Europea signada al febrer de 1986, que contenia una sèrie de mesure] que reforçaven i aprofundien amb la integració europea, obrint el camí perquè es van produir més canvis en la dècada dels noranta.

L'Acta Única Europea va introduir una sèrie d'innovacions importants en diverses àrees, incloent la seva integració institucional i política. En particular, es va enfortir el Parlament Europeu, especialment amb la introducció del «procediment de cooperació» entre el Parlament i el Consell. Tanmateix, l'Acta Única no preveia cap sentit federalista en el camí de la integració, confirmant la preferència pel mètode funcional. Va ser important perquè contenia la major part de les mesures necessàries per a l'establiment del mercat únic europeu, per posar-ho en marxa per la Comissió. Es va accelerar l'harmonització fiscal i es va establir una comissió per estudiar la unió monetària, presidida per Jacques Delors.

També es van institucionalitzar una sèrie de polítiques comunitàries que romanien fins a aquell moment informals, com ara la política regional, la política ambiental i la política de recerca. Es van reformar algunes parts de la política fiscal i la política agrícola comuna i va ser reconegut oficialment el Fons de Desenvolupament Regional Europeu.

Principals esdeveniments

• 1985: sortida de Groenlàndia de la Comunitat Europea,
• 1986: incorporació d'Espanya i Portugal,
• 1986: signatura de l'Acta Única Europea,
• 1986: adopció de la Bandera d'Europa per part de la Comunitat Europea.

Composició política

• Esquerra / socialistes (PSE): 6 membres
• Dreta / Conservadors (PPE, UPE i DE): 9 membres
• Liberals (ELDR i ADE): 2 membres
• Consellers Independents: 1 membre

Comissió Delors I

Comissió en servei entre 1985 i 1988, participant a partir del 5 de gener de 1986 els comissaris d'Espanya i Portugal

Cartera	Comissari	Estat	Partit Polític
President	Jacques Delors	França	PS PSE
Vicepresident; Agricultura i d'Assumptes Pesquers	Frans Andriessen[2]	Països Baixos	CDA PPE
Vicepresident; Programació Financera i Pressupostos i Assumptes Administratius	Henning Christophersen	Dinamarca	Venstre ALDE
Vicepresident; Mercat Interior i Fiscalitat i Unió Aduanera	Arthur Francis Cockfield	Regne Unit	Partit Conservador PPE
Vicepresident; Treball i Assumptes Socials i Educació	Manuel Marín[3]	Espanya	PSOE PSE
Vicepresident; Indústria, Tecnologia de la Informació i Ciència i Recerca	Karl-Heinz Narjes	Alemanya	CDU PPE
Vicepresident; Cooperació i Desenvolupament i Ampliació	Lorenzo Natali	Itàlia	DC PPE
Política mediterrània i relacions Nord-Sud	Claude Cheysson	França	PS PSE
Relacions exteriors i Comerç	Willy De Clercq	Bèlgica	VLD ALDE
Medi Ambient, Protecció al Consumidor i Transport	Stanley Clinton Davis	Regne Unit	Partit Laborista PSE
Assumptes Pesquers	António Cardoso e Cunha[4]	Portugal	PSD PSE
Comissari Europeu de Crèdit i Inversions	Abel Matutes[3]	Espanya	PP PPE
Energia i EURATOM	Nicolas Mosar	Luxemburg	CSV PPE
Assumptes Econòmics i Monetaris i Treball	Alois Pfeiffer[5][6]	Alemanya	SPD PSE
Reformes Institucionals, Política de la informació i Cultura i Turisme	Carlo Ripa di Meana	Itàlia	PSI PSE
Competència, Assumptes Socials i Educació	Peter Sutherland[7]	Irlanda	Fine Gael PPE
Relacions amb el Parlament, Política Regional i Protecció al Consumidor	Grigórios Varfis	Grècia	independent

Remodelació de 1987

remodelació realitzada el 22 de setembre de 1987

Cartera	Comissari	Estat	Partit Polític
Assumptes Econòmics i Monetaris i Treball	Peter Schmidhuber[8][6]	Alemanya	CSU PPE

Vegeu també

• Comissió Delors

Notes

1. L'Atto unico europeo Europa.eu
2. Cartera compartida amb António Cardoso e Cunha després de la integració de Portugal a la Comunitat Europea (5 de gener de 1986)
3. Des del 5 de gener de 1986 després de l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea
4. Des del 5 de gener de 1986 després de l'entrada de Portugal a la Comunitat Europea
5. Càrrec exercit fins l'1 d'agost de 1987
6. Cartera compartida amb Abel Matutes després de la integració d'Espanya a la Comunitat Europea (5 de gener de 1986)
7. Cartera compartida amb Manuel Marín després de la integració d'Espanya a la Comunitat Europea (5 de gener de 1986)
8. Càrrec desenvolupat a partir del 22 de setembre de 1987 al substuituir Alois Pfeiffer