Chenouis

Chenouis
Ichenwiyen

Tipus	ètnia
Població total	91.000[1]150.000[2]
Llengua	Àrab, shenwa
Religió	Islam sunnita
Regions amb poblacions significatives
Tipaza, Sersell, Chlef Ténès, Dahra i Ouarsenis

Vista del Mont Chenoua.

Els chenouis (amazic: ichenwiyen; àrab: شناوة, xanāwa) són una població amaziga que viu a Algèria. Són concentrats a les muntanyes centre-orientals i el seu nombre oscil·la entre els 91.000 individus i els 750.000, segons les fonts.[3] La seva àrea tradicional es troba entre Fouka (província de Tipaza) fins Ténès (província de Chlef).

Geografia

El territori tradicional chenoui inclou la província de Tipaza, parts de la província de Chlef i el nord de la província d'Ain Defla, i que reben el nom referència al Mont Chenoua, dominant la ciutat de Tipaza, 70 km a l'oest d'Alger.

Extensió dels amazics a Algèria Occidental

La regió és part de la regió de Dahra, una regió muntanyosa llarg al llarg de les costes mediterrànies, separat de les muntanyes Ouarsenis pel riu Chelif i la seva vall. S'expandeix des de 8 km al nord de Mostaganem fins al Sahel algerià amb el seu punt més alt a la Muntanya Zaccar (Miliana).

La regió Chenoua, punt més alt de la Sahel algerià, és la part més oriental de la regió de parla chenoui que va de Fouka (42 km a l'oest d'Alger) fins a Ténès (200 km a l'oest d'Alger) o fins i tot en direcció cap a l'oest fins a Ouled Boughalem en el passat. Alguns els anomenen Chelhas del Tell o fins i tot cabilenys de l'oest.

Població

Els chenoui es divideixen tradicionalment en algunes tribus; Chenoua (Tipaza), Gouraya (Tipaza), Beni Menacer (Sersell), Beni Farah, Arib, Zouzoug (Ain Defla), Beni Haoua (Ténès) i els de les muntanyes (Chlef).

Llengua

Els chenouis parlen una llengua amaziga, el shenwa, molt proper a les varietats shawiya i zenata parlats pels amazics de les muntanyes de l'Aurès a Algèria oriental i a la regió del Rif.

Història

La població chenoui ha disminuït dràsticament durant l'ocupació francesa. S'estima que la seva població es va reduir a una quarta part, la regió ha estat en insurrecció permanent de la dècada de 1830, incloent les campanyes de tribus Gadjouts que havien accedit a l'est d'Alger, en la dècada de 1830.

De la mateixa manera amb la gran revolta de 1871 que va encendre en tota la regió, amb la derrota de l'exèrcit francès a la batalla de la plana de Boukerdane, 4 km a l'est de Sersell que va implicar als combatents locals. Les tribus de la regió continuaren resistència després de la rendició de l'emir Abd el-Kader.

Referències

1. Project, Joshua. «Chenoua in Algeria». [Consulta: 1r maig 2017].
2. Tacenwit a l'Atles de la Unesco de Llengües en perill
3. James B. Minahan. «Chenoui». A: Encyclopedia of Stateless Nations: Ethnic and National Groups around the World, p. 102-103. 

Bibliografia

• Philippe Leveau Le Chénoua : de la colonisation au village de regroupement (la prolétarisation d'une communauté montagnarde d'Algérie) Revue de l'Occident musulman et de la Méditerranée, any 1975, volum 19, número 1 pp. 101-112.