Els libifenicis (llatí: Libyphoenices, grec antic: Λιβυφοίνικες) eren una població del nord d'Àfrica sorgida de la barreja entre els púnics i els libis (nom antic dels amazics).[1][2] Vivien principalment al sud de Cartago,[2] tot i que també apareixen libifenicis al sud-est d'Hispània.[1]
Apareixen per primera vegada esmentats en Hecateu, el segle vi aC. També els esmenta el Periple d'Hannó, Èfor, Polibi, Estrabó, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu, entre d'altres. Diodor de Sicília i Titus Livi consideren el seu origen en la mescla de púnics i libis indígenes.[2]
Membre d'aquest poble fou Mutines d'Hipponium, que va defensar Agrigent contra els romans durant la Segona Guerra Púnica.
Referències
|
---|
Antics | | |
---|
Medievals | |
---|
Moderns | |
---|
Temes relacionats | |
---|