Shenwa

Shenwa

Haqbaylit̠
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	92.000 (2016)[1]
Autòcton de	Tipaza, Chlef i Ain Defla
Estat	Algèria
Classificació lingüística
llengua humana llengües afroasiàtiques amazic llengües amazigues septentrionals llengües zenetes
Característiques
Institució de normalització	HCA
Codis
ISO 639-3	cnu
Glottolog	chen1266
Ethnologue	cnu
IETF	cnu
Endangered languages	4571

El shenwa o chenoua (natiu: Haqbaylit̠), és una llengua amaziga del grup de les llengües zenetes parlades pels chenouis al Jebel Chenoua a Algèria just a l'oest d'Alger, i a les províncies de Tipaza (inclosa Cherchell) i Chlef. El parlar de Jebel Chenoua és mútuament intel·ligible amb els propers de Beni Menacer i Beni Haoua,[2] and the two are thus treated as a single language.[3] Segons Ethnologue tenia 76.000 parlants.[4]

Sons

A jutjar per Laoust (autor del treball sobre la fonologia sistemàtica del llenguatge), el shenwa té els següents sons, que es donen a continuació en alfabet fonètic internacional juntament amb les representacions que difereixen en alfabet llatí algerià estàndard per llengües amazigues entre parèntesis angulars ⟨⟩:

Consonants

	Labial	Dental		Alveolar		Palato- alveolar	Velar	Uvular	Faringal	Glotal
		plana	farin.	plana	farin.
Oclusiva	b	t d	tˤ ⟨ṭ⟩				k g	q
Africada				ts ⟨ţ⟩		tʃ ⟨č⟩ dʒ ⟨ğ⟩
Fricativa	f	θ ⟨ṯ⟩ ð ⟨ḏ⟩	ðˤ ⟨ḍ⟩	s z	sˤ ⟨ṣ⟩	ʃ ⟨c⟩ ʒ ⟨j⟩	x ⟨ḵ⟩	χ ⟨x⟩ ʁ ⟨γ⟩	ħ ⟨ḥ⟩ ʕ ⟨ε⟩	h
Nasal	m	n
Aproximant	w	l				j ⟨y⟩
Vibrant		r

La comparació amb altres llengües amazigues suggereix que la transcripció de Laoust podria haver fallat en distingir certs sons, principalment les faringealitzades /zˤ/.

Vocals

/a/, /i/, /u/, /ə/ ⟨e⟩. L'⟨o⟩ de Laoust apareix variablement indicant labialització (/ʷ/) o un al·lòfon de /u/.

Pronoms

Els pronoms personals bàsic del shenwa són els següents. El gènere es distingeix en tots els casos llevat en primera persona.

traducció	Forma independent	Possessiu	Objecte directe	Objecte indirecte	Objecte de preposició	Subjecte de verb pretèrit	Subjecte de verb aorist	Subjecte d'imperatiu
Jo	neč, nečinţin	-inu	-i	-ay	-i	-egh	a-...-egh
Tu (m. sg.)	cek, cekinţin	-nnek	-c, -ic, -icek	-ak	-ek	h-...-d̠	ah-...-d̠	-
Tu (f. sg.)	cem, cemminţin	-nnem	-cem, icem	-am	-em	h-...-d̠	ah-...-d̠	-
Ell	neţa, neţan	-nnes	-t̠, -it̠, -h	-as	-es	i-	ay-
Ella	neţat̠	-ennes	-ţ, -iţ	-as	-es	h-	ah-
Nosaltres	necnin	-nnegh	-negh, -ghen	-anegh, -aghen	-negh	n-	ann-...(-t̠)
Vosaltres (m. pl.)	kennim	-nnwen	-kem, -ikem	-awen	-wen	h-...-m	ah-...-m	-t̠
Vosaltres (f. pl.)	kennimţ	-nnwenţ	-kemţ, -ikemţ	-awenţ	-wenţ	h-...-mţ	ah-...-mţ	-mţ
Ells	nahnin	-nsen	-t̠en, -it̠en, -hen, -ihen	-asen	-sen	-n	a-...-n
Elles	nahninţ	-nsenţ	-t̠enţ, -it̠enţ, -henţ, -ihenţ	-asenţ	-senţ	-nţ	a-...-nţ

Referències

1. Shenwa a The Joshua Project
2. Laoust 1912:I
3. Salem Chaker, LE DIALECTE BERBERE DU CHENOUA (Algérie), Encyclopédie Berbère, vol. XII, 1993 : p. 1902-1904.
4. Shenwa a Ethnologue

Bibliografia

• E. Laoust, Etude sur le dialecte berbère du Chenoua, Algiers 1912.