|
Casa Casimir Rull
La casa Casimir Rull és un edifici situat al carrer de Lledó, 13 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local,[1][2] tot i que la fitxa li atribueix erròniament la denominació Casa Manuel de Figuerola, corresponent a l'edifici veí del núm. 15.[3] Pertany al conjunt especial de la muralla romana i embolcalla les torres números 30 i 31.[1] HistòriaSegons la documentació, al segle xvii aquesta finca pertanyia al mercader Bernat Corts i Pineda, natural de Sarrià. El 8 de novembre del 1657, trobant-se malalt, va atorgar testament, disposant el seu enterrament a l'església dels Sants Just i Pastor i nomenant hereu universal el seu fill Bernat Corts i Claresvalls, de tan sols quatre anys d'edat.[4] Aquest es va casar amb Manuela de Balaguer i Bertran[5] i foren pares d'una única filla, Maria Antònia Corts i de Balaguer, que professà al monestir de les Jerònimes,[5] al que instituí com a hereu.[6][7][8] Arran de la desamortització de Madoz (1855), la finca va passar a mans de l'Estat,[9][3] i el 1870, el vidrier i llauner Casimir Rull i Blasi[a][15] va adquirir-la en subhasta pública[16][9] i l'any següent va fer-la enderrocar i construir de nou,[17][18] tot aprofitant alguns elements de l'edifici antic: «[...] nos place ahora consignar que la laudable conducta del Sr. Altimira, que restaura la casa del Arcediano, ha sido imitada por la persona que ha comprado la casa que fué de las monjas jerónimas, sita en la calle de Lladó, la cual tiene un patio del primer tercio del siglo XVI, [...]. Al efecto, ha derribado tabiques y accesorios con que se había hecho perder al patio su primitiva belleza y ha dispuesto que se efectúe su restauracion con el cuidado que se merece.»[19] El nou magatzem, instal·lat als baixos, incorporava la secció de metalls.[13][20] Casat amb Gaietana Vínzia i Falciola, filla de Josep Vínzia i Punti i de Lluïsa Falciola i Badanelli,[21][22] Casimir Rull va morir el 1910[23] i fou succeït pel seu fill Lluís Rull i Vínzia (†1937),[24] que el 1921 hi va afegir la secció de pisa sanitària.[13] El 1926, va sol·licitar l'adquisició de la finca del carrer de Basea, 32 (actualment Sotstinent Navarro, 22-24) per a ampliar-hi el magatzem,[13] construint-hi unes escales de comunicació amb la del carrer de Lledó.[25][26] El 1953, el seu nebot Casimir Rull i Raspall va encarregar a l'arquitecte August Miret la construcció d'un edifici d'oficines al solar d'aquesta darrera, enderrocada el 1958.[26] El 1965, la Caixa de Pensions va llogar la planta baixa de l'immoble a una fusteria.[26] El 1977 s'hi va instal·lar un casal d'avis de la Caixa, que hi romangué fins al 2008 i va aprofitar l'antiga escala de comunicació com a sortida d'emergència en cas d'incendi.[26] DescripcióÉs un edifici de planta baixa, quatre pisos i golfes, amb tres obertures per planta. A la planta baixa les portes són d'arc escarser i el parament dibuixa línies horitzontals i ressegueix la línia de les dovelles. Als pisos superiors s'obren balcons individuals amb la barana de ferro forjat i les llosanes recolzades sobre mènsules. Les obertures són allindades i estan emmarcades per una motllura que imita carreus. Una motllura separa les golfes on hi ha petites finestres rectangulars. El parament és llis amb l'única decoració de dos medallons, entre els balcons del primer pis, amb un bust femení i l'altre masculí d'inspiració clàssica, acompanyats d'una inscripció. Una cornisa corona la façana.[1] A la planta baixa es conserva un pati renaixentista tancat amb arcs de mig punt i columnes toscanes. En un carcanyol dels arcs es pot veure un medalló de marbre, similar als de la façana, amb un bust d'un noi de perfil i acompanyat d'una inscripció llatina.[1]  Vegeu tambéNotesReferències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Casimir Rull
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
