Casa Gispert

Infotaula edifici Casa Gispert
Dades
Tipus	Botiga
Part de	Casa Casimir Rull
Construcció	1911
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès)
Localització	Sombrerers, 23 i St. Antoni dels Sombrerers, 8
41° 23′ N, 2° 11′ E
Bé cultural d'interès local
Tipus	Establiment de gran interès
Id. IPAC	43595
Id. Barcelona	4373
Lloc web	casagispert.com

La Casa Gispert és un establiment situat als carrers dels Sombrerers, 23 i de Sant Antoni dels Sombrerers, 8 de Barcelona, catalogat com a de gran interès (categoria E1).[1][2] L'edifici on es troba està catalogat com a bé cultural d'interès local.[3]

Història i descripció

Can Tano

A finals del 1828, el taverner Gaietà Vínzia i Sogno (†1863),[4] cuiner de la fonda de la Creu de Malta (anomenada de les Mosques pel carrer on era situada),[5][6] va adquirir als marmessors de Raimunda Llopart i Baví un edifici de finals del segle xviii als carrers de Sombrerers i de Sant Antoni,[7][8][9] on va establir una fonda, coneguda popularment com a Can Tano (de Cayetano). El 1833, va demanar permís per a canviar-ne el rètol i rebatejar-la com a de les Mosques Noves.[10] Posteriorment es va retirar del negoci, i el 1857 va tornar a fer-se'n carrec.[11][6][12] El 1860, la fonda va passar a ser regentada per Francesc Gost «Quico»,[13][14] que el 1880 la va traslladar al carrer dels Sombrerers, 1 amb el nom de La Aurora.[6][15][16]

Edifici actual

Josep Vínzia i Punti, fill de Gaietà, era casat amb Lluïsa Falciola i Badanelli,[17][18] i la seva filla Gaietana Vínzia i Falciola es va casar amb Casimir Rull i Blasi,[17] que cap al 1889 hi va fer construir l'edifici actual.[19] Consta de planta baixa i cinc pisos, amb tres obertures per planta. Els balcons són correguts de llosa de pedra motllurada, llevat del primer pis; i les baranes són de ferro de barrots verticals. N'emfasitzen l'horitzontalitat un fris de pedra motllurada a l'alçada de cada forjat, sota el qual hi ha una tira esgrafiada, que gira potenciant la cantonada.[3]

Casa Gispert

A principis del segle xx hi havia la botiga de safrà i drogueria de Francesc Cuadrenys,[20] i el 1911, el metge de Centelles Josep Gispert comprà la botiga per als seus dos fills Enric i Alfons (E & A Gispert), especialitzant-se en la venda a l'engròs de productes colonials.[3][21] El 1993, la vídua d’Enric Gispert traspassà el negoci als germans Margenat, que l'orientaren cap al comerç minorista. Des del 2013, el regenten Gemma Marín i Enric Comelles.[21] La botiga disposa de dos portals, situats als costats de l'escala de veïns, essent l'entrada pel de la dreta. Estan emmarcats per sengles mobles de fusta motllurada amb un calaix a la llinda i plafons laterals als brancals, de vidre pintat negre i rètols esgrafiats.[22][2] A l'interior es conserva gran part del mobiliari original: el taulell mostrador, els prestatges amb o sense calaixos per a la mercaderia, així com els cistells de vímet i l'utillatge. És destacable el forn de llenya per a torrar els fruits secs, únic a Europa i que continua funcionant en l'actualitat.[22][2]

Referències

1. «Casa Gispert». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
2. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de la Ciutat de Barcelona. Categoria E1: Establiments de gran interès, 26-02-2016, p. 15-16. 
3. «Casa Gispert». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
4. Diario de Barcelona (edición mañana), 10-11-1863, p. 10218. 
5. Diario de Barcelona, 25-02-1819, p. 448. 
6. Masriera Colomer, Artur. Los buenos Barceloneses: hombres, costumbres y anécdotas de la Barcelona ochocentista (1850-1870). Ediciones Polígrafa, p. 147. 
7. «Marianna Llopart. Sombrerers i Sant Antoni (Sant Antoni dels Sombrerers). Casa. Planta baixa i quatre pisos. Enderrocar i reedificar part de la casa». C.XIV Obreria C-48/1788-090. AHCB, 05-05-1788.
8. AHPB, notari Fèlix Maria Falguera, manual 1.213/15, f. 234-239, 19-12-1828.
9. «Pla que demostra la extensió y límits dels alous de que se compon la casa que los Srs. Marmessors testamentaris de la Sra. Raymunda Llopart y Basi (...) han venut a Cayetano Vincia mestre taberner de Barcelona situada en lo carrer dels Sombrerers de Sant Antoni (...) ab escriptura (...) als 19 de Desembre de 1828». Gràfics 03531. AHCB, 29-01-1829.
10. «Cayetano Vincia. Fondista. Sombrerers 4. Quarter 1, barri 2, illa 36. Canviar rètol». C.XIV Obreria C-115/1833-49. AHCB, 03-07-1833.
11. Diario de Barcelona, 29-11-1857, p. 9869. 
12. Suñé, Ricard. Nueva crónica de Barcelona: historia de la ciudad a través de sus calles y de sus tradiciones, Vol. 3. Seguí, 1939, p. 1432. 
13. Diario de Barcelona, 25-03-1860, p. 2888. 
14. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 234. 
15. Diario de Barcelona, 15-11-1890, p. 13481. 
16. Diario de Barcelona (edición mañana), 18-11-1890, p. 13595. 
17. Diario de Barcelona, 06-03-1878, p. 2815. 
18. Casanova i Antonio, Josep A. «Antònia Canet i Gaietà Vínzia, personatges desconeguts del nomenclàtor de carrers de Mollet del Vallès». Miscel·lània, 21, 2006, pàg. 81-88.
19. «Petició de Casimiro Rull perquè se l'indemnitzi per una faixa de terreny que ha cedit a la via pública, amb motiu de la reedificació de la casa nº 23 del carrer Sombrerers». Q136 Obres públiques 3/0 2041. AMCB.
20. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1906, p. 1248. 
21. «Casa Gispert». Ruta dels emblemàtics. FICC (Fons d'Imatges del Comerç de Catalunya).
22. «Casa Gispert». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.