Casa Manuel de Figuerola
La casa Manuel de Figuerola és un edifici situat al carrer de Lledó, 15 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] HistòriaSegons la documentació notarial, el 1664 la finca va ser establerta en emfiteusi pel jurista Josep de Boixadors i de Casademunt[3][4] a Baltasar Oriol i Mercer.[5] El 1745, Josep d'Oriol i Tort la vendre al comerciant i flequer Oleguer Guitart i Gorch,[6][7][8] que aquell mateix any, va adquirir el castell i el lloc d'Enfesta, incloent-hi el seu molí fariner, a Maria d'Aguilar, baronessa de Segur, i al seu fill Ramon de Copons i d'Aguilar,[9][8] convertint-se en senyor jurisdiccional d'aquest lloc i de la quadra de Mantellí.[10] Entre 1737 i 1738, el seu pare Oleguer havia estat assentista del pa junt amb altres socis.[8][11] El 1779, Oleguer Guitart va demanar permís per a obrir una porta d'accés per a una botiga a la seva casa.[12] Casat amb Maria Teresa Gassol,[13] a la seva mort el 1782 fou succeït per la seva filla Gertrudis,[14] casada amb Pau Ignasi Agustí i Fatjó.[8][15] L'hereva del matrimoni fou Teresa Agustí i Guitart, que el 1805 va demanar permís per a reformar la façana sota la direcció del mestre de cases Pau Cortès.[16] Fou succeïda pel seu fill Manuel de Figuerola i Agustí (1806-1891),[17] que el 1857 va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Josep Buxareu,[18] i el 1872 fou rehabilitat com a comte de Figuerola pel rei Amadeu I.[19] DescripcióEs tracta d'un edifici amb uns baixos no comercials (probablement destinats a magatzem), quatre pisos i un àtic. El primer pis acull una biblioteca infantil.[1] Fou completament remodelat al segle xix i sobreaixecat un pis en una data indeterminada encara més recent.[1] Dos arcs escarsers flanquegen la porta principal d'arc pla ricament motllurat. El balcó del seu damunt, tot i la barana decimonònica, conserva la llosana de pedra, també amb motllures, i la part inferior decorada amb petxines i altres ornaments. Rere el portal una volta escarsera dona pas al pati del segle xix amb una curiosa escala amb el segon tram sobre un arc.[1] A l'interior es conserven importants testimonis d'època medieval, tant als murs (pintura i paraments amb pintura figurativa) com als forjats (enteixinats amb diversa iconografia com escuts), que es podrien datar a la segona meitat del segle xiii.[1] Vegeu tambéReferències
Bibliografia
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia