Casa Manuel de Figuerola

No s'ha de confondre amb Casa Casimir Rull.

Infotaula edifici Casa Manuel de Figuerola
Dades
Tipus	Edifici residencial
Part de	Muralla romana de Barcelona
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Gòtic (Barcelonès)
Localització	Lledó, 15
41° 22′ 56″ N, 2° 10′ 45″ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	42561
Id. Barcelona	843

La casa Manuel de Figuerola és un edifici situat al carrer de Lledó, 15 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Història

Segons la documentació notarial, el 1664 la finca va ser establerta en emfiteusi pel jurista Josep de Boixadors i de Casademunt[3][4] a Baltasar Oriol i Mercer.[5] El 1745, Josep d'Oriol i Tort la vendre al comerciant i flequer Oleguer Guitart i Gorch,[6][7][8] que aquell mateix any, va adquirir el castell i el lloc d'Enfesta, incloent-hi el seu molí fariner, a Maria d'Aguilar, baronessa de Segur, i al seu fill Ramon de Copons i d'Aguilar,[9][8] convertint-se en senyor jurisdiccional d'aquest lloc i de la quadra de Mantellí.[10] Entre 1737 i 1738, el seu pare Oleguer havia estat assentista del pa junt amb altres socis.[8][11]

El 1779, Oleguer Guitart va demanar permís per a obrir una porta d'accés per a una botiga a la seva casa.[12] Casat amb Maria Teresa Gassol,[13] a la seva mort el 1782 fou succeït per la seva filla Gertrudis,[14] casada amb Pau Ignasi Agustí i Fatjó.[8][15] L'hereva del matrimoni fou Teresa Agustí i Guitart, que el 1805 va demanar permís per a reformar la façana sota la direcció del mestre de cases Pau Cortès.[16] Fou succeïda pel seu fill Manuel de Figuerola i Agustí (1806-1891),[17] que el 1857 va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Josep Buxareu,[18] i el 1872 fou rehabilitat com a comte de Figuerola pel rei Amadeu I.[19]

Portals

Quarteró núm. 16 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció

Es tracta d'un edifici amb uns baixos no comercials (probablement destinats a magatzem), quatre pisos i un àtic. El primer pis acull una biblioteca infantil.[1] Fou completament remodelat al segle xix i sobreaixecat un pis en una data indeterminada encara més recent.[1] Dos arcs escarsers flanquegen la porta principal d'arc pla ricament motllurat. El balcó del seu damunt, tot i la barana decimonònica, conserva la llosana de pedra, també amb motllures, i la part inferior decorada amb petxines i altres ornaments. Rere el portal una volta escarsera dona pas al pati del segle xix amb una curiosa escala amb el segon tram sobre un arc.[1]

A l'interior es conserven importants testimonis d'època medieval, tant als murs (pintura i paraments amb pintura figurativa) com als forjats (enteixinats amb diversa iconografia com escuts), que es podrien datar a la segona meitat del segle xiii.[1]

Vegeu també

• La Remunta

Referències

1. «Habitatge al carrer Lledó, 15». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
2. «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
3. «José de BOIXADORS y de CASADEMUNT». geneanet. Martín Rodríguez.
4. Jon Arrieta Alberdi. «José de Boixadós y Llull». Db-e. Real Academia de la Historia.
5. AHPB, notari Josep Ferrer, 21-11-1664.
6. «Oleguer Guitart Gorch». geneanet. Lluís Losantos.
7. AHPB, notari Ignasi Gavarró, manual 988/7, f. 39-44v, 16-05-1745.
8. AHPB, notari Francesc Ferrús, manual 1.121/27, f. 252-288, 19-04-1782. Inventari post mortem d'Oleguer Guitart.
9. AHPB, notari Bonaventura Galí, 12-04-1745.
10. Cots i Castañé, 1983, p. 246.
11. Molas Ribalta, Pere. Los gremios barceloneses del siglo XVIII. La estructura corporativa ante el comienzo de la revolución industrial. Madrid: Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1970, p. 207. 
12. «Oleguer Guitart. Lledó. Senyor Jurisdiccional del lloc d'Anfesta i de Quadra de Manteli. Obrir una porta». C.XIV Obreria C-19/1779-64. AHCB, 20-04-1779.
13. «Maria Teresa Gassol». geneanet. Lluís Losantos.
14. «Maria Gertrudis Ignasia Paula GUITART GASSOL». geneanet. Lluís Losantos.
15. «Documentació sobre Oleguer Guitard i Gorc, senyor d'Enfesta i la quadra de Mantellí». Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu. Biblioteca de Catalunya - Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
16. «Teresa de Figuerola d'Agustí i Guitart. Lledó i Baixada de Viladecols. Casa. Reparar la llinda d'una finestra i enlluir algunes parts de la façana». C.XIV Obreria C-97/1805-071. AHCB, 14-05-1805.
17. «Manuel de Figuerola y Agustí». DB-e. Real Academia de la Historia.
18. «Manuel de Figuerola. Lladó 15. Edificació d'una casa». Q127 Foment 913 C. AMCB.
19. Diario de Barcelona, 02-07-1872, p. 6716. 

Bibliografia

• Cots i Castañé, Albert «Aproximació a l’estudi dels conflictes senyorials a Catalunya (1751-1808)». Estudis d’història agrària, 6, 1983, pàg. 241-268.

Enllaços externs

• «Casa Manuel de Figuerola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.