Bijvoetita-(Y)

Bijvoetita-(Y)
Fórmula química	(Y,Dy)₂(UO₂)₄(CO₃)₄(OH)₆·11H₂O
Localitat tipus	mina Shinkolobwe (Kasolo Mine), Shinkolobwe, Katanga, República Democràtica del Congo
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.EB.20
Nickel-Strunz 9a ed.	5.EB.20
Dana	16b.2.4.1
Heys	11.11.18
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Color	groc
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	groc clar
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,600 nβ = 1,650 nγ = 1,722
Birefringència	δ = 0,122
Angle 2V	mesurat: 84°, calculat: 84°
Dispersió òptica	r < v feble
Impureses comunes	Nd, Sm, Gd, Dy
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i aprovat
Codi IMA	IMA1981-035
Símbol	Bij-Y
Referències	[1]

La bijvoetita-(Y) és un mineral de la classe dels carbonats. Va rebre el seu nom l'any 1982 per Michel Deliens i Paul Piret en honor de Johannes Martin Bijvoet (1892–1980), cristal·lògraf holandès.

Característiques

La bijvoetita-(Y) és un carbonat de fórmula química (Y,Dy)₂(UO₂)₄(CO₃)₄(OH)₆·11H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1981. És un dels quatre minerals de Y-UO₂, i una de les quatre sals naturals Y-U, juntament amb l'alwilkinsita-(Y), la sejkoraïta-(Y) i la kamotoïta-(Y). Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls es troben en forma de plaques, aplanats en {001} i allargats al llarg de [110], mostrant {110}, {130}, {010}, {130} i {110}, de fins a 3 mil·límetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2, sent considerat un mineral tou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bijvoetita-(Y) pertany a «05.EB - Uranil carbonats, amb proporció UO₂:CO₃ = 1:1» juntament amb els següents minerals: rutherfordina, blatonita i joliotita.

Formació i jaciments

És una espècie molt rara, que es troba a la part inferior de la zona d'oxidació desenvolupada sobre roques dolomítiques que contenen uraninita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: lepersonnita-(Gd), sklodowskita, curita, uranofana, becquerelita, rutherfordina, studtita, torbernita, soddyita, kasolita, schoepita i oursinita.[2] Va ser descoberta a la mina Shinkolobwe, a Katanga (República Democràtica del Congo). També ha estat descrita a Honkilehto (Kuusamo, Finlàndia) i a la pegmatita de Bikita (Masvingo, Zimbabwe).

Referències

1. «Bijvoetite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 maig 2016].
2. «Bijvoetite-(Y)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 maig 2016].