Alnitak

Alnitak
Comparació de la mida amb el sol
Tipus	estel, estrella binària, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV
Tipus espectral (estel)	O9.7Ib+B0III[1]
Constel·lació	Orió
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)	1,77 (banda V)[2]
Paral·laxi	4,43 mas[3]
Moviment propi (declinació)	2,03 mas/a [3]
Moviment propi (ascensió recta)	3,19 mas/a [3]
Velocitat radial	18,5 km/s[4]
Ascensió recta (α)	5^h 40^m 45.5267^s[3]
Declinació (δ)	-2° 3' 26.7351''[3]
Lluminositat	100.000 lluminositats solars
Edat estimada	6,4 milions d'anys
Part de	cinturó d'Orió
Format per	zet Ori A ^(en) zet Ori B ^(en)
Catàlegs astronòmics
HIP 26727 (Catàleg Hipparcos) 2MASS J05404553-0156336 (2MASS) GSC 04771-01188 (GSC) ζ Ori (nomenclatura de Bayer) ADS 4263 AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken) 1ES 0538-01.9 (Einstein Slew survey, Version No. 1) uvby98 100037742 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) CCDM J05408-0156AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) HIC 26727 (Hipparcos Input Catalogue) IRC +00081 (Two-Micron Sky Survey) JP11 1219 (JP11) PPM 400076 (Catàleg d'estrelles PPM) UBV 5783 (UBV) PLX 1301.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PLX 1301 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) 1RXS J054045.4-015631 (1RXS) EUVE J0540-01.9 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog) WDS J05407-0157AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) IRAS 05381-0158 (IRAS) CEL 921 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes) ROT 907 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels) TD1 5127 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) GC 7089 (Catàleg General de Boss) SAO 132444 (Catàleg SAO) XSS J05421-0225 (RXTE all-sky slew survey. Catalog of X-ray sources at |b|>10{deg}) HGAM 467 (A catalogue of Hgamma measures) 50 Ori (Nomenclatura de Flamsteed) TIC 11360636 (TESS Input Catalog) AAVSO 0535-02 (AAVSO)

Constel·lació d'Orió

Alnitak (Zeta d'Orió / ζ Orionis / 50 Orionis) és un sistema estel·lar situat a la constel·lació d'Orió. Forma part de l'anomenat Cinturó d'Orió amb Mintaka (δ Orionis) i Alnilam (ε Orionis) i, amb aquestes, forma el grup conegut com «les tres Maries», i n'és Alnitak l'estrella situada més al sud. El seu nom prové de l'àrab النطاق an-niṭāq i significa 'el cinturó'. Tot i que inicialment es pensava que es trobava a uns 1.500  anys llum del sistema solar, la mesura de la seva paral·laxi pel satèl·lit Hipparcos va donar com a resultat una distància de només uns 800 anys llum.

Característiques físiques

Alnitak és un sistema estel·lar triple; els seus components principals estan separats 2,1 segons d'arc. L'estrella principal del sistema, Alnitak A, és al seu torn una estrella binària, caràcter acabat de descobrir el 1998. El component principal, Alnitak Aa, és una supergegant blava de tipus espectral O9.5Ib i magnitud aparent +1,89, la més brillant al cel d'aquest tipus espectral. Alnitak Ab, 2 magnituds més tènue, és igualment una estrella de tipus O, encara que de seqüència principal.

Alnitak Aa és una estrella molt calenta, amb una temperatura efectiva de 31.000  K, 10.000 vegades més lluminosa que el Sol a l'espectre visible, encara que si es considera la important quantitat de radiació ultraviolada que emet, la seva lluminositat és 100.000 major que la solar. La seva massa s'estima en unes 20 masses solars. Alnitak és una font de raigs X provinents del fort vent estel·lar que bufa a gairebé 2.000 km/s des de la seva superfície. Amb una edat de gairebé 6 milions d'anys, en el seu nucli, la fusió d'hidrogen ha finalitzat i avança en la seva evolució per esdevenir una supergegant vermella, posteriorment explotar com supernova i, en última instància, concloure com a estrella de neutrons.

Alnitak B és també una estrella massiva de tipus espectral B2III i magnitud +3,72. Completa una volta al voltant del parell interior cada 1.500 anys.

Vegeu també

• Llista d'estrelles més brillants

Referències

1. Afirmat a: General Catalogue of Stellar Spectral Classifications (Version 2013-Jul). Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 2023. Data de publicació: 2014.
2. «Sloan magnitudes for the brightest stars». Journal of the American Association of Variable Star Observers, 2014, pàg. 443.
3. Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
4. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.

Enllaços externs

• Catàleg d'estrelles de tipus espectral O Arxivat 2009-07-12 a Wayback Machine.
• «Alnitak» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 24 desembre 2020].

• «Alnitak» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 24 desembre 2020].

• Hummel CA, White NM, Elias II NM, Haji AR, Nordgren TE «ζ Orionis A Is a Double Star». The Astrophysical Journal, 540, pàg. L91-l93. DOI: 10.1086/312882)).