Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Quico el Célio (Artur Gaya) el Noi (Quique Pedret) el Mut de Ferreries (Jordi Fusté) Jaume Matamoros (Josep Lanau) Lo sinyor Bertomeu (Sergi Molina) Vicent Ferrer (Quique Pellicer).
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ye un grupo de folklore de las Tierras de l'Ebro, creyato en l'anyo 1992. Encara que se conoixcan por o nombre de los tres primers, Quico el Célio (Artur Gaya), el Noi (Quique Pedret), el Mut de Ferreries (Jordi Fusté), actualment lo grup lo integran 3 miembros mes: Jaume Matamoros (Josep Lanau), lo sinyor Bertomeu (Sergi Molina) y Vicent Ferrer (Quique Pellicer).
Cantan en catalán tortosín, y mezclan ritmos modernos y tradicionals como los de la hota tortosina. Con gran orichinalidat, han feito gran varietat d'espectaclos y conciertos por tota la suya trachectoria musical, de gran exito gracias a l'alta comicitat de la interpretación de las suyas obras, combinata con un alto compromís social, y d'aimor a la tierra. Lo compromís social lo manifestoron por la suya participación en las manifestacions contra lo transvase de l'Ebro, en las que contribuyoron con la suya fuerza meditatica cantando este pla hidrològic, que de lògic no te res. Lo suyo exito s'estendilla mes luent que no pas las tierras de l'Ebro, y en las fiestas patronals, los claman pa que viengan tamién a atras comarcas on se charra la mesma parla tortosina, intermeya entre lo valenciano y lo catalán nordoccidental, y on tamién la hota tradicional ye la mesma: Norte de Castellón y Matarranya. En las suyas actuacions en Aragón u País Valenciano tienen detalles con los habitants d'ixas zonas cantando-lis cancions d'inspiración en las comarcas on los reciben, como Lo Fandango de la Fresneda.
En una actuación de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries no puet faltar la canción Lo vi de Batea, canción dedicata a la excelencia de lo vin de Batea (Lo vi de Batea), vin que seguntes ellos no et puja al cap, que et puja al cor, y que representa una canción de tabierna.
Atra curiosidat notable d'esta formación musical que ye tienen dos cancions dedicatas a trens: Torna el carrilet y Tren Banyero (esta zaguera dedicata a lo ferrocarril de la Val de Zafán), estando lo tema de los trens no ye guaire común en cancions de formacions espanyolas u catalanas y sí en ciertas formacions de lo sud-este d'Estaus Unius, pero en garra caso con ritmos tradicionals propios de la hota tortosina.
Discografia
Es cantava i es canta. Tram. Barcelona-1994.
Si no fos. Tram. Barcelona-1996.
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (llibre i CD). Columna-Tresmall 1998.
Tortosí de l'any 1994 (Grupo local de prensa y radio).
Premi de música del programa Al pas de la tarda (1995). RNE Catalunya.
Premi Cerverí 1997 a la cançó Fandango dels adéus. Fundació Prudenci Bertrana-CCRTV
Popular de l'any a les Terres de l'Ebre (1997). Divendres faves tendres-Canal 21 TV
Tortosins 97. Premio por votación popular de La Veu del Baix Ebre.
Premi Enderrock 98 al Millor grup de l'any (Folk / Noves músiques).
Premi Altaveu 99 a la millor trajectoria musical.
Menció Mercat de música Viva de Vic (1999 i 2000) al Millor grup de Folk.
Premi Ajuntament de Roquetes 2000 per la trajectòria professional.
Premi Jaume I a la Franja. Fraga, desembre de 2000.
Premi Enderrock 2009 al millor artista folk/noves músiques.
Premi Enderrock 2009 al millor disc folk/noves músiques (Oco!)
Premi Enderrock 2009 a la millor cançó folk/noves músiques (Oco!)
Espectaclos
Barral con vin de Batea, vin que bebe belún de lo publico con los cantaires en la part estelar de cualsiquier actuación d'este grupo musical, part estelar que corresponde a la canción Lo vi de Batea.
Romanços de Nadal. 15 d'aviento de 1992 (La Finestra-Tortosa)
La nostra música tradicional 11 de chunio de 1993 (Patronat Escolar i Obrer-Tortosa)
Històries de Nadal, contades i cantades (I) 17 d'aviento de 1993 (SCRUA-l'Aldea)
Es cantava i es canta 21 de chinero de 1994 (Centre Artesà Tradicionàrius-Barcelona)
Històries de Nadal, contades i cantades (II) 23 d'aviento de 1994 (Casal Cultural-Alfara de Carles)
Pelegrins 31 de mayo de 1996 (Festa del Renaixement-Tortosa)
Si no fos 20 de chulio de 1996 (Sa Pobla-Mallorca)
La Taverna d'Enrico 17 de chulio de 1997 (Casal Tortosí-Festa del Renaixement-Tortosa) La Taverna d'Enrico ha seguito apareixendo en cada edición de la Festa del Renaixement.
