|
Xest
Xest (en castellà i oficialment Cheste) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol. GeografiaSituat entre la serra de Xiva i el Pla de Quart. La superfície del terme és bastant plana, amb suaus ondulacions que s'eleven entre els 200 i 400 m sobre el nivell del mar. Hi ha alguns monticles com el Portillo de San Roque (270 m) vèrtex geodèsic de tercer ordre. En el nord-oest, en el sector que penetra en el terme de Xiva, conegut com La Manga hi ha altures més elevades: Bastos (576 m), Alt de los Mojones (426 m) i el vèrtex geodèsic de tercer ordre de la Cumbre (391 m). Passen pel terme diversos barrancs: Cuchillo, Pedriza, Cañadafría, Peñarroya, Hondo, Grande i el de Xiva, que el travessa d'oest a est. La vila està edificada sobre terreny pla, encara que té una petita elevació sobre la qual s'assenta l'església parroquial. El terme municipal limita amb Xiva a la mateixa comarca; amb Bugarra, Xestalgar i Pedralba (als Serrans) i amb Loriguilla, Riba-roja de Túria i Vilamarxant (a la comarca del Camp de Túria). HistòriaXest disposa d'abundants jaciments prehistòrics, com ara El Castillarejo, la Serretilla, el Cabezo Redondo, el Altico del Ramat, Cuchillo i Loma Ferrer. Entre les troballes més importants destaca el conegut com a Tresor de Xest, o de la Safa, col·lecció ibera de monedes i joies, descobertes en 1864, que són conegudes arreu del món. També existixen restes romanes en la Rambla de la Canaleja, las Canales i Cambrillas. Durant el període musulmà va ser una xicoteta alqueria que pertanyia a la Korà de València i a l'hisn de Xiva. Segons el Llibre del Repartiment, Jaume I (1208-1276) la donà el 1244 a Pere Cornell, però des del 10 de desembre de 1251 consta que fou el seu senyor Ximén Pérez d'Arenós a conseqüència del canvi, de Xest per Onil i Castalla, que va pactar el rei amb Zayd Abu Zayd. Malgrat això, va conservar els costums i pobladors moros. Jaume el Just d'Aragó (1267-1327) va concedir el mer i mixt imperi amb tot el seu exercici. El 5 d'agost del 1320 van ser atorgades als seus pobladors unes franquícies i llibertats, segurament amb la intenció d'augmentar la seua població, obligant-les solament a pagar delme, primícies i morabatí, acudir a la host i cavalcada. A canvi tenien franquícia de tributs senyorials, de venda de vi, de coure pa i d'altres monopolis senyorials. El 1330 Alfons IV (1299-1336) ratifica la jurisdicció de mer i mixt imperi sobre el lloc a Ximén Pérez d'Arenós, confirmada el 1337 pel rei Pere IV (1319-1387). El 10 de gener del 1371 fou atorgada per en Joan, comte de Prades i senyor de Xest pel seu matrimoni amb Sanxa Ximénez d'Arenós, carta pobla als seus veïns. En ella les condicions canviaren de manera que s'enduria el règim senyorial. Els vassalls estaven obligats a realitzar prestacions personals com ara cuidar vinyes, conrear l'hort del senyor, entregar-li gallines, cabrits, i pagar forts tributs. El 18 de juliol de 1440 Joan de Valterra ven la baronia de Xest al senyor de Xiva i Castellnou, Guillem Ramón de Montcada; en 1445 la seua filla Orfresina a Berenguer Mercader, senyor de Bunyol. Després de l'expulsió morisca fou repoblada, en 1611 per Cristòfol Mercader que va imposar una dura carta pobla que va enfrontar els vassalls, vinguts de Castella i d'Aragó, als Mercader durant més de huitanta anys. Durant la guerra de Successió va patir moltes destrosses i com a premi als seus treballs se li va concedir una setmana de fira anual. Durant l'ocupació francesa fou ocupada per les tropes del general Suchet (1770-1826) fins a l'agost del 1813. El 2 de desembre de 1838, durant la primera guerra carlina, s'hi produí entre el terme de Xest i el de Xiva una batalla entre les tropes de Cabrera i les isabelines. A principis del segle xx un veí va introduir l'esperanto en el poble i va aconseguir que es convertira en un dels llocs amb concentració més alta de parlants d'eixe idioma. Es calcula que hui dia uns 200 veïns s'interessen per la llengua i la parlen. ToponímiaLa toponímia de Xest, poble on es parla un peculiar castellà de transició, s'ha prestat a nombroses interpretacions. Hi ha qui li atribuïx un origen grec, Khestés, una mesura de capacitat, o bé l'origen àrab, amb Xest, un personatge relacionat amb les mesquites; una altra versió parla d'un origen romà, Gestalcampo, nom d'un campament militar o, també, lligat a Sext, en referència a un punt quilomètric. També ha rebut el nom de Chest, Chestalcampo, Miralcamp, Gestalcamp, Xest-al-Camp, Gestalcam, Gestelcam, Gest o Geste. La forma etimològica segons Sanchis Guarner és Gest. Demografia
EconomiaEn la primera meitat del segle xix produïa vi, oli, garrofes, seda, dacsa, blat i verdures; actualment s'ha convertit en una important zona vitivinícola, que ha donat una denominació d'origen. A hores d'ara, a banda de l'esmentada activitat vinícola, l'economia es basa en els conreus de secà i una incipient indústria. Política i GovernComposició de la Corporació MunicipalEl Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2023 foren elegits 6 del Partit Popular (PP), 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 d'Esquerra Unida-Seguimos Adelante (EUPV).
AlcaldesDes de 2015 l'alcalde de Cheste és José Morell Roser (PSPV).[6][7]
Monuments
Personatges cèlebres
Llocs d'interés
Esport Al Circuit Ricardo Tormo de Xest se celebra anualment el Gran Premi de la Comunitat Valenciana de motociclisme. A més, cal fer esment al frontó, modalitat de la pilota valenciana molt arrelada a la comarca i que a Xest ha tingut força afició. Cada any se celebra un torneig amb les principals figures de l'esport al recinte del Frontó Baró de Xest. Festes i celebracionsXest celebra les Festes patronals a la Verge de la Solitud el diumenge següent a la Pasqua de Resurrecció. En la segona quinzena d'octubre celebra festes a Sant Lluc Evangelista. També és destacable la Cavalcada del dia de Sant Josep, per les carrosses que fan les dos falles de la població. Els últims anys l'ajuntament també ha muntat Festes d'Estiu i Fira Agrícola. També és destacable com a festa la celebració del Gran Premi de Motociclisme, que atrau multitud de visitants al poble. Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xest
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
