|
Xatrac menut comú
 El xatrac menut comú (Sternula albifrons) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més comú i el més petit dels xatracs. És també conegut com a llambritja menuda (a les Balears) o mongeta (al País Valencià) Morfologia
Subespècies
ReproduccióLa posta és de maig a juny en un niu rudimentari que no és sinó una depressió en el sòl amb algunes branques, on la femella diposa d'1 a 7 ous. Les colònies estan situades en platges sense vegetació i prop de l'aigua, cosa que de vegades provoca la pèrdua dels nius per crescudes i l'existència de postes de recanvi.[1] Els dos pares s'alternen en la incubació que dura 22 dies, així com en la vigilància dels pollets (no dubtaran a atacar qualsevol intrús que els amenaci), que a les 4 setmanes ja poden volar. AlimentacióMenja petits peixos, crustacis i insectes. HàbitatS'estableix en colònies, però que, ni de bon tros, són tan grans com les dels xatracs becllargs o les dels xatracs comuns. Les situen en platges o en altres llocs sorrencs, com ribes de llacunes, de basses o d'estanys sempre que siguin litorals.[2] Distribució geogràficaHabita les costes de gairebé tot Europa, i hiverna a les de l'Àfrica Occidental. Als Països Catalans, es troba com a ocell estiuenc a la costa o, menys freqüentment, com a nidificant a les llacunes del Rosselló, al Delta de l'Ebre, a El Saler valencià i a les salines de Santa Pola. És migratori a les Balears. CostumsÉs un ocell vivaç i de crit agut que empra el picat com a tècnica de caça. El mascle ofereix peix a la femella com a part de la parada nupcial. ObservacionsAl principis del segle xix el xatrac menut era un ocell comú a les costes, rius i zones humides europees però al llarg del segle xx les poblacions costaneres van començar a minvar degut a la contaminació, a la pèrdua del seu hàbitat natural i a les interferències humanes. Això ha comportat que l'espècie hagi desaparegut o haig vist disminuït el nombre de les seues poblacions a molts països europeus. Fins i tot, les seues àrees de cria al Danubi, a l'Elba i al Rin són records de la història. Actualment només uns pocs rius europeus mantenen poblacions d'aquesta espècie: el Loira, el Vístula, el Po, el Daugava al seu pas per Letònia, el Nemunas a Lituània, el tram croata del Sava i el Drava al seu pas per Hongria i Croàcia (ací només en resten 15 parelles i el Fons Mundial per la Natura treballa per la seua protecció). No se'n tenen dades significatives de la seua presència al riu Tajo ni al Danubi inferior. Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
Portal di Ensiklopedia Dunia
