|
Contaminació        La contaminació o pol·lució[nota 1] és l'alteració de les propietats d'un medi per incorporació —generalment deguda a l'acció directa o indirecta dels humans— de pertorbacions, materials, ones o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura i la funció dels ecosistemes afectats.[1] HistòriaCultures antiguesLa contaminació de l'aire a petita escala sempre s'ha produït. Segon un article de 1983 de la revista Science, el sutge trobat al sostre de les coves prehistòriques proveeix una àmplia evidència dels alts nivells de contaminació que estaven associats a una inadequada ventilació de les fogueres.[2] El forjat de metalls sembla ser la primera activitat contaminant de l'aire fora del llar. Segons investigacions realitzades sobre mostres obtingudes en capes de gel de les glaceres de Groenlàndia, s'observen increments de contaminació associats als períodes de producció de metalls de les civilitzacions grega, romana i xinesa.[3] Aquestes observacions es poden fer mitjançant l'anàlisi de les bombolles d'aire contingudes en les capes de gel (de dalt a baix cada capa de gel és un registre històric de l'atmosfera), i comparant bombolles atrapades en el gel fa milers d'anys amb mostres de l'atmosfera actual, s'obtenen les concentracions per a cada període. Com més profund és obtinguda la mostra més antic serà el registre. Primers registresL'any 1272 Eduardo I d'Anglaterra en un discurs va prohibir la crema de carbó a Londres, quan la contaminació atmosfèrica a la ciutat es va convertir en un problema.[4][5] La contaminació de l'aire va continuar sent un problema a Anglaterra, especialment amb l'arribada de la revolució industrial. Londres també va registrar un dels casos més extrems de contaminació de l'aigua, amb aigües residuals durant la Gran Pudor del riu Tàmesi el 1858, que va donar lloc més tard a la construcció de sistema de clavegueram de Londres. La revolució industrial va iniciar la contaminació com a problema mediambiental. L'aparició de grans fàbriques i el consum d'immenses quantitats de carbó i altres combustibles fòssils van augmentar la contaminació de l'aire ocasionant un gran volum d'abocaments de producte químics industrials a l'ambient, als que cal sumar l'augment de residus humans no tractats. L'any 1881 Chicago i Cincinnati van ser les dues primeres ciutats estatunidenques a promulgar lleis per garantir l'aire net. Altres ciutats van seguir l'exemple durant principis de segle xx, quan es va crear un petit Departament de Contaminació de l'Aire, dependent de el Departament d'Interior. Los Angeles i Donora (Pennsilvània) van experimentar grans quantitats de boirum durant la dècada de l'1940.[6] Contaminació localLa contaminació es va convertir en un assumpte de gran importància després de la Segona Guerra Mundial, després que es fessin evidents les repercussions de la pluja radioactiva ocasionada pels assajos nuclears. L'any 1952 ocorreria un esdeveniment catastròfic de tipus local, conegut com la Gran Boira de Londres de 1952, que va matar unes 4.000 persones.[7] Aquest tràgic esdeveniment va motivar la creació d'una de les més importants lleis modernes sobre el medi ambient: la Llei de l'Aire Net de 1956.[8] Als Estats Units la contaminació va començar a rebre l'atenció pública a mitjans la dècada de 1950 i a principis dels anys 1970, dates que coincideixen amb la creació i aprovació de la Llei de l'Aire Net, la Llei de l'Aigua Neta, la Llei de Política Ambiental dels Estats Units i la Llei del Soroll.[8] Alguns successos han ajudat a conscienciar la gent sobre els efectes negatius de la contaminació als Estats Units. Entre aquests es troba l'abocament de bifenils policlorats (PCB) al riu Hudson per part de la companyia General Electric, donant com a resultat l'aprovació d'una sèrie de prohibicions emeses el 1974 per l'Agència de Protecció Ambiental estatunidenca (EPA, de l'anglès Environmental Protection Agency), com la pesca en les seves aigües.[9] Un altre succés va ser el desastre ecològic al barri de Love Canal a Niagara Falls. El conjunt residencial de Love Canal va ser construït sobre un terreny en el qual l'empresa Hooker Chemical and Plastics Corporation havia enterrat el 1947 residus químics i dioxines. Així, el 1978 els habitants de Love Canal van haver d'abandonar els seus habitatges en descobrir filtracions d'aigua a la superfície amb materials cancerígens dissolts, esdevenint una notícia de gran impacte nacional i promovent la creació en 1980 de la Llei de Superfons (en anglès «Superfund»), on s'inclou una llista dels agents contaminants més perillosos.[10] Alguns dels procediments penals de la dècada de 1990 van ajudar a revelar emissions a Califòrnia de crom hexavalent, una substància química que augmenta el risc de càncer bronquial, esofagitis, gastritis, entre d'altres patologies. La contaminació dels sòls industrials va ajudar a la creació del terme «zona industrial abandonada», per identificar, durant la planificació urbana, els llocs que han estat contaminats i que el seu terreny no pot ser utilitzat per a cap propòsit. Després de la publicació del llibre Primavera silenciosa de Rachel Carson, el DDT va ser prohibit a la majoria de països desenvolupats. Amb el desenvolupament de la ciència nuclear va aparèixer la contaminació radioactiva, la qual pot romandre en l'ambient de manera letal durant milions d'anys. Els països dedicats a l'experimentació i fabricació d'armes nuclears produeixen deixalles militars radioactives, i en diverses ocasions, el no haver-los dipositat en llocs segurs ha causat desastres ecològics. En les dècades de 1950 i 1960, les deixalles radioactives produïdes per la instal·lació nuclear Mayak (Unió Soviètica) van ser abocats al llac Karachai i al riu Techa, ocasionant casos de leucèmia en la població i afectant directament a l'óblast de Txeliàbinsk. D'acord amb el Worldwatch Institute, el llac Karachai era el lloc més contaminat de la Terra.[11] Durant la Guerra Freda es van fer assajos amb armes nuclears, algunes vegades a prop de zones habitades i amb major freqüència durant les primeres etapes de recerca i desenvolupament armamentístic. L'impacte negatiu que ha tingut la contaminació nuclear sobre les poblacions han generat arreu un intens debat sobre els beneficis d'utilitzar aquesta tecnologia, davant la possibilitat que hi hagi errors que causin grans catàstrofes com en els accidents de Three Mile Island, Txernòbil i Fukushima. Un dels llegats de les detonacions i assajos nuclears, abans que s'instauressin la majoria de tractats de prohibició d'assajos nuclears, va ser el considerable increment dels nivells de radioactivitat en les àrees de proves. Contaminació globalCatàstrofes internacionals com l'enfonsament el 1978 del petrolier Amoco Cadis a les costes de Bretanya i el desastre de Bhopal ocorregut el 1984 han demostrat la universalitat d'aquests esdeveniments i la magnitud d'ajuda requerida per posar-hi remei. La naturalesa sense fronteres de l'atmosfera i els oceans ha donat com a resultat que el problema de la contaminació sigui considerat un problema mundial, especialment quan es tracta d'assumptes com l'escalfament global o el forat de la capa d'ozó. Recentment ha estat utilitzat el terme contaminant orgànic persistent per descriure un grup de substàncies químiques fins ara poc conegudes, entre els quals es troben els PBDE o els PFC. A causa de la falta d'estudis, els seus efectes es desconeixen per complert, però, han estat detectats en diversos hàbitats ecològics aïllats dels centres d'activitat industrial com l'àrtic, demostrant així la seva difusió i bioacumulació tot i haver estat utilitzats de manera extensa per un breu període. La creixent evidència de contaminació local i global, juntament amb un públic cada vegada més informat, han impulsat el desenvolupament de el moviment ecologista, que té com a propòsit protegir el medi ambient i disminuir l'impacte dels humans en la naturalesa. TipusLa contaminació ambiental és també la incorporació als cossos receptors de substàncies sòlides, líquides o gasoses, o barreges d'aquestes substàncies, sempre que alterin desfavorablement les condicions naturals d'aquest, o que puguin afectar la salut, la higiene o el benestar públic. Hi ha molts tipus de contaminació, i moltes poden acabar afectant els éssers humans, l'atmosfera, i en general, el medi ambient. La contaminació se sol estudiar des de dos punts de vista diferents, des del punt de vista del tipus de medi al que afecta; on generalment es distingeix en l'aire, l'aigua i els sòls; o segons un contaminant en particular, i com afecta a tots els medis. En aquest darrer cas se solen agrupar els contaminants segons el tipus de contaminació que produeixen
Segons els efectes
Dinàmica dels contaminantsLa dinàmica dels contaminants és l'estudi del cicle que fa un contaminant des del moment que es genera fins a la seva disposició final o fins que arribi a concentracions que ja no pugui ser un contaminant, sense importar quantes vegades es transformi o per on vagi. Els fenòmens de la dinàmica dels contaminants són els següents:
Polítiques públiquesPer tal de reduir la contaminació els governs poden aplicar dos tipus de mesures a les empreses: regular el seu comportament o implementar incentius econòmics. Per una banda, quan es regula el comportament, s'estableixen uns nivells de contaminació permesos o l'ús d'una determinada tecnologia, associats a una sanció en cas d'incompliment. Per altra banda, quan s'implementen incentius econòmics, es creen impostos per a la contaminació (impostos correctius) o es subhasten permisos per contaminar que es poden intercanviar entre empreses.[12] Notes
Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Contaminació
Vegeu també
|
Portal di Ensiklopedia Dunia
