Witherita

Witherita
Cristalls de witherita de la mina Minerva, Comtat de Hardin, Illinois, Estats Units
Fórmula química	BaCO₃
Epònim	William Withering
Localitat tipus	mina Brownley Hill, Nenthead, Districte d'Alston, Cumbria, Anglaterra, Regne Unit
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	05.AB.15
Nickel-Strunz 9a ed.	5.AB.15
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/A.04
Dana	14.1.3.2
Heys	11.5.2
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	cristalls prismàtics curts estriats; botrioidal a esfèrica, columnar fibrós, granular, massiu
Estructura cristal·lina	a = 5.31 Å, b = 8.9 Å, c = 6.43 Å; Z = 4
Grup puntual	ortoròmbica dipiramidal (2/m 2/m 2/m)
Grup espacial	grup espacial Pmcn
Color	incolor, blanc, gris, groc clar, marronós; incolor en llum transmesa
Macles	en {110}, universal
Exfoliació	desigual en {010}, pobre en {110}, {012}
Fractura	subconcoidal
Duresa (Mohs)	3 a 3,5
Lluïssor	vítria, resinosa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	subtransparent a translúcida
Densitat	4,289 a 4,293 g/cm³ (mesurada); 4,29 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.529 nβ = 1.676 nγ = 1.677
Birefringència	δ = 0,148
Angle 2V	mesurat: 16°, calculat: 8°
Dispersió òptica	feble
Fluorescència	fosforescent i fluorescent, blanc blavós sota ona curta i ona llarga
Impureses comunes	Ca, Sr
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1789
Símbol	Wth
Referències	[1]

La witherita és un mineral de la classe dels carbonats, i dins d'aquesta pertany al grup de l'aragonita.[2] Va ser descoberta l'any 1789 al districte d'Eden (Anglaterra), i rep el seu nom del naturalista anglès William Withering (1741-1799).

Característiques

És un carbonat anhidre de bari, sense anions addicionals. A més dels elements de la seva fórmula, BaCO₃, sol portar com impureses: calci i estronci. És l'anàleg amb bari de l'estroncianita (SrCO₃). Cristal·litza en el sistema cristal·lí ortoròmbic, però sota pressió de CO₂ s'inverteix a hexagonal, patint una transformació a isomètric si és escalfada. L'hàbit dels cristalls és universalment maclat, formant bipiràmides pseudohexagonals; també prismàtic curt o tabular a lenticular amb una base convexa. El bari és tòxic si és ingerit, però la manipulació de la whiterita no ha de donar cap problema sempre que s'eviti inhalar la seva pols, i cal rentar-se les mans després de manipular-la.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la witherita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M^2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.

Formació i jaciments

S'ha trobat en jaciments en filons hidrotermals de baixa temperatura, on és un component minoritari producte de l'alteració de la barita. També es pot originar en sediments anòxics a partir de bari subministrat per activitat volcànica. Molt poques vegades s'ha trobat en jaciments de carbó. Sol trobar-se associada a altres minerals com: barita, fluorita, calcita o galena.

Referències

1. «Witherite» (en anglès). Mindat.
2. «Aragonite Group» (en anglès). Mindat.