Trans-AMA 1971
La temporada de 1971 de la Trans-AMA, anomenada oficialment 1971 Trans-AMA motocross series, fou la 2a edició d'aquest campionat, organitzat per l'AMA. El calendari oficial constava d'11 proves puntuables, celebrades entre el 19 de setembre i el 5 de desembre. Aquella temporada es disputà també la 1a Inter-AMA, reservada a motocicletes de 250cc, programada a 6 proves celebrades entre el 27 de juny i l'1 d'agost. Trans-AMA 500ccL'oficial de Suzuki Sylvain Geboers guanyà el campionat amb un total de tres victòries absolutes. L'alemany de Maico Adolf Weil se n'anotà dues i aconseguí el segon lloc final. Els oficials de Suzuki Joël Robert i Roger De Coster no s'hi incorporaren fins a la cinquena cursa del torneig, però causaren sensació, amb tres victòries absolutes per a De Coster i una per a Robert. El millor nord-americà i, per tant, Campió dels EUA, fou Mark Blackwell, catorzè de la general amb només un punt d'avantatge sobre Brad Lackey. RondesFont:[1]
Classificació final
Resultats per rondaRonda 1Celebrada el 19 de setembre a Carlsbad (Califòrnia)
Ronda 2Celebrada el 26 de setembre a Boise (Idaho)
Ronda 3Celebrada el 3 d'octubre a Elkhorn (Wisconsin)
Ronda 4Celebrada el 10 d'octubre a Unadilla (Nova York)
Ronda 5Celebrada el 24 d'octubre a Delta (Ohio)
Ronda 6Celebrada el 31 d'octubre a Orlando (Florida)
Ronda 7Celebrada el 7 de novembre a St. Peters (Missouri)
Ronda 8Celebrada el 14 de novembre a Tulsa (Oklahoma)
Ronda 9Celebrada el 21 de novembre a Puyallup (Washington)
Ronda 10Celebrada el 28 de novembre a Livermore (Califòrnia)
Ronda 11Celebrada el 5 de desembre a Irvine (Califòrnia), al circuit de Saddleback Park
Inter-AMA 250ccL'oficial de ČZ Vlastimil Valek guanyà còmodament el campionat, amb un total de 4 victòries absolutes, deixant-ne només dues que es repartiren Keith Franzen i Dave Bickers. El millor nord-americà i, per tant, Campió dels EUA de 250cc, fou Gary Jones, setè de la general. Per la seva banda, Jim Wicks va esdevenir el primer nord-americà a guanyar una mànega en una cursa amb pilots europeus en imposar-se a la tercera de la prova de Denver.[2][3] RondesFont:[4]
Classificació final
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia