|
Tractat de Berlín (1878)
  El Tractat de Berlín fou l'acte final del Congrés de Berlín (13 de juny-13 de juliol de 1878), pel qual el Regne Unit, Àustria-Hongria, França, l'imperi Alemany, Itàlia, l'imperi Rus i l'Imperi Otomà sota el soldà Hamid revisaren el Tractat de Santo Stefano signat el 3 de març del mateix any. El tractat reconeix la plena independència dels principats de Sèrbia, Montenegro i Romania, i l'autonomia de Bulgària, que romania encara de manera formal sota el jou de l'Imperi Otomà i que fou dividida entre el Principat de Bulgària i la província autònoma de Rumèlia Oriental, el que va frustrar els plans russos de crear una «Gran Bulgària» aliada de Rússia.[1] La província otomana de Bòsnia i Hercegovina i el Sanjak de Novi Pazar foren posats sota ocupació militar austrohongaresa, encara que formalment encara pertanyia a l'Imperi Otomà. Els tres nous estats independents es proclamaren regnes (Romania el 1881, Sèrbia el 1882 i Montenegro el 1910), mentre Bulgària no proclamaria la plena independència fins al 1908 després d'annexar-se la Rumèlia Oriental el 1885. Àustria-Hongria s'annexà Bòsnia el 1908, provocant la crisi europea més gran. El Tractat de Berlín acordà un estatut legal especial per a alguns grups religiosos; també va servir com a model per al sistema de minories que serà establit més tard en el marc de la Lliga de Nacions.[2] El Tractat també va proposar vagament una rectificació de fronteres entre Grècia i l'Imperi Otomà que es va dur a terme després d'intenses negociacions el 1881 amb la cessió de Tessàlia a Grècia. Referències
Vegeu també |
|||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
