Tinticita

Tinticita
Tinticita de Rocabruna, Bruguers, Gavà, Baix Llobregat, Catalunya
Fórmula química	Fe^3+5,34(PO₄)3,62(VO₄)0,38(OH)₄·6,7H₂O
Epònim	Tintic Standard mines ^(en)
Localitat tipus	Tintic Standard mines ^(en)
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.DC.32
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DC.32
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.05
Dana	42.12.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Hàbit cristal·lí	dens, terrós, masses com porcellana
Estructura cristal·lina	a = 7.646(2) Å, b = 7.962(2) Å, c = 9.998(2) Å, α = 67.87(2)°, β = 76.06(2)°, γ = 64.06(2)°
Color	blanc cremós amb tint groguenc o marró, ocre-groc brillant
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	terrosa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	translúcida
Densitat	2,8 a 2,94 g/cm³ (mesurada); 2,97 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,745; nγ = 1,746
Birefringència	δ = 0,000
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Ttc
Referències	[1][2]

La tinticita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom del lloc on va ser descoberta l'any 1946, unes coves a prop de la mina Tintic Standard, al Districte East Tintic, Dividend, Utah, Estats Units.

Característiques

La tinticta és un fosfat de ferro amb fórmula Fe^3+_5,34(PO₄)_3,62(VO₄)_0,38(OH)₄·6,7H₂O que cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5. És un mineral isostructural amb la kamarizaita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tinticta pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaita, whitmoreita, cobaltarthurita, bendadaita, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloita, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueita, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueita, sigloita, stewartita, ushkovita, ferrolaueita, kastningita, maghrebita, nordgauita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaita i cloncurryita.

Formació i jaciments

Es forma com a producte de la interacció de les solucions fosfatades derivades del guano de les ratapinyades que reaccionen a l'oxidació de la pirita en una cova, així com en roques que contenen apatita i jarosita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: limonita, jarosita, carbonatofluorapatita, goethita o montgomeryita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Elvira (Gavà, Baix Llobregat),[3] a les mines de Can Palomeres (Malgrat de Mar, Maresme), a les mines d'Alum de La Vilella Alta (Priorat) i a la pedrera del Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental).[4]

Referències

1. «Tinticite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r maig 2015].
2. «Tinticite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 1r maig 2015].
3. Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 6 febrer 2024]. 
4. Joan Rosell, Josep L. Garrido «Minerals from Montcada Hill Quarry.Barcelona, Catalonia, Spain». Mineral Up, 2, 2006 [Consulta: 6 febrer 2024].