Thuja

Thuja

Thuja occidentalis
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Classe	Pinopsida
Ordre	Pinales
Família	Cupressaceae
Subfamília	Thujoideae
Gènere	Thuja L., 1753
Espècies
Thuja koraiensis[1] Thuja occidentalis[2][3][4] Thuja plicata[5][6][7] Thuja standishii[8][9][10] Thuja sutchuenensis[11][12][13]

Les tuies (Thuja) són un gènere de coníferes de la família de les cupressàcies. Inclou cinc espècies, dues natives d'Amèrica del Nord i tres natives de l'Àsia oriental.[14][15] Aquest gènere és monofilètic i germà del gènere Thujopsis.

Diverses espècies es coneixen en anglès com a "cedar" que sovint es tradueix com cedre, però no pertanyen al gènere Cedrus.[16][17]

Morfologia

T. plicata escorça i fulles

T. plicata, Península Olympic, USA

Les tuies són arbres de fulla persistent que fan de 10 a 60 m d'alt i tenen l'escorça marró vermellenca. Els brots són plans i les fulles són en forma d'esquames d'1 a 10 mm de llarg excepte en les plàntules al seu primer any que tenen les fulles aciculars. Les pinyes masculines són petites localitzades a les puntes dels brots. Les pinyes femenines arriben a fer d'1 a 2 cm de llarg, porten d'una a dues llavors petites i alades.[18][19]

L'espècie abans anomenada Thuja orientalis, ara s'ubica dins del seu propi gènere, com Platycladus orientalis. Els gèneres més propers a Thuja són Thujopsis i Tetraclinis.

Ecologia

Els cérvols es mengen les fulles de Thuja i poden arribar a afectar el seu creixement.[20]

Usos

Es cultiven com arbres ornamentals i per a fer tanques vegetals. La seva fusta és lleugera i aromàtica, resisteix la podridura, té diversos usos com el de fer pals i travesses de ferrocarril. De la fusta de Thuja plicata se'n fan guitarres.[21]

L'oli de tuia conté el terpè thujona (que rep aquest nom pel gènere Thuja, tot i que moltes altres espècies, com per exemple les del gènere Artemisia també en tenen) antagonista del receptor GABA amb propietats metabòliques de destoxificació.[22] Els amerindis del Canadà feien una infusió de fulles de Thuja occidentalis amb gran contingut de vitamina C i contra l'escorbut i al segle xix la tintura de Thuja s'utilitzava com ungüent extern contra diferents paràsits humans.[23][24]

Referències

1. Aljos Farjon; Denis Filer An Atlas of the World's Conifers: An Analysis of their Distribution, Biogeography, Diversity and Conservation Status. BRILL, 11 novembre 2013, p. 267–. ISBN 978-90-04-21181-0. 
2. Frances Dwight McNair. A Study of the Seedling of Thuja Occidentalis. Northwestern University, 1918. 
3. Khan LM; L. M. Khan Minimum Syndrom of Maximum Value Thuja Occidentalis. B. Jain Publishers, 30 juny 2003, p. 7–. ISBN 978-81-8056-366-9. 
4. United States. Forest Service. Bulletin. U.S. Government Printing Office, 1911, p. 9–. 
5. Arthur Bernard Anderson; Earl Charles Sherrard Dehydroperillic Acid, an Acid from Western Red Cedar (Thuja Plicata Don). University of Wisconsin--Madison, 1933. 
6. George Bishop Sudworth. Check List of the Forest Trees of the United States: Their Names and Ranges. U.S. Government Printing Office, 1927, p. 290–. 
7. Robert B. Freydl. Toxic Values of Certain Extractives of Thuja Plicata to Four Destructive Fungi: A Thesis Submitted in Partial Fulfillment ... for the Degree of Master of Science. University of Michigan, 1963. 
8. F.A. Andersson. Coniferous Forests. Elsevier, 29 desembre 2005, p. 183–. ISBN 978-0-444-81627-6. 
9. United States Centennial Commission. International Exhibition, 1876. U.S. Government Printing Office, 1884, p. 318–. 
10. P. den Ouden; B.K. Boom Manual of Cultivated Conifers: Hardy in the Cold- and Warm-Temperature Zone. Springer Science & Business Media, 6 desembre 2012, p. 442–. ISBN 978-94-009-9759-2. 
11. F.J. Bigras; Stephen J. Colombo Conifer Cold Hardiness. Springer Science & Business Media, 14 març 2013, p. 583–. ISBN 978-94-015-9650-3. 
12. Cheng DU; Jin-shuang MA Chinese Plants Names Index 2000-2009. EDP sciences, 2021-01-18T00:00:00+01:00, p. 454–. ISBN 978-2-7598-2502-8. 
13. De-Yuan Hong; Stephen Blackmore Plants of China: A Companion to the Flora of China. Cambridge University Press, 23 abril 2015, p. 471–. ISBN 978-1-316-19515-4. 
14. Farjon, A. (2005). Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys. Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4
15. Gymnosperm Database: Thuja
16. Jeffrey G. Meyer. The Tree Book: A Practical Guide to Selecting and Maintaining the Best Trees for Your Yard and Garden. Simon and Schuster, 2004, p. 186–. ISBN 978-0-7432-4974-4. 
17. Kelsey, H. P., & Dayton, W. A. (1942). Standardized Plant Names, second edition. American Joint Committee on Horticultural Nomenclature. Horace McFarland Company, Harrisburg, Pa.
18. Flora of North America Editorial Committee. 1993. Pteridophytes and gymnosperms. Flora of North America north of Mexico, v. 2. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-508242-7 Page 410.
19. Henry A Gleason. New Britton and Brown Illustrated flora of Eastern North America and adjacent Canada Vol 1, The Pteridophya, Gymnospermae and Monocotyledoneae. Hafner Press, pp 58-67.
20. Stein, W.I. 1997. Ten-year survival and growth of planted Douglas-fir and western redcedar after seven site-preparation treatments. Western-Journal-of-Applied-Forestry 12(3): 74-80.
21. Bucur, Voichita. 1995. Acoustics of wood. Boca Raton: CRC Press.
22. Höld KM, Sirisoma NS, Ikeda T, Narahashi T, Casida JE «Alpha-thujone (the active component of absinthe): gamma-aminobutyric acid type A receptor modulation and metabolic detoxification». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 97, 8, 2000, pàg. 3826-31. DOI: 10.1073/pnas.070042397. PMC: 18101. PMID: 10725394.
23. David Hoffmann, Medical Herbalism: Principles and Practices, Healing Arts Press, 2003, p.588
24. M Grieve, A Modern Herbal, London: Jonathan Cape, 1931, p.177