Teal·lita

Teal·lita
Teallita de la mina Carguaicollo, província Antonio Quijarro, Potosí, Bolívia
Fórmula química	(Pb,Sn)SnS₂
Epònim	Harris Teall
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.CD.05
Nickel-Strunz 9a ed.	2.CD.05
Nickel-Strunz 8a ed.	II/B.13
Dana	2.9.10.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic, pseudotetragonal
Estructura cristal·lina	a = 4.26Å, b = 11.41Å, c = 4.09Å
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	negre grisós
Exfoliació	perfecte a {001}
Fractura	concoidal a desigual
Tenacitat	mal·leable
Duresa (Mohs)	1,5 a 2
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Diafanitat	opaca
Densitat	6,36-6,567 g/cm³
Propietats òptiques	anisotropia
Pleocroisme	feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Tel
Referències	[1]

La teal·lita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs. Fou descoberta el 1904 a la mina Santa Rosa de Bolívia. El seu nom fou posat en honor de Jethro Justinian Harris Teall (1849-1924), director del Servei geològic de la Gran Bretanya i Irlanda.[3]

Característiques

La teal·lita és un mineral de plom, estany i sofre. Químicament és un sulfur de fórmula química (Pb,Sn)SnS₂, de color negre grisós. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa ferro. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 2, i la seva densitat és de 6,36 a 6,567 g/cm³. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma una sèrie de solució sòlida amb la herzenbergita (SnS), en la qual la substitució gradual del plom per més estany va donant els diferents minerals de la sèrie.[4] És extret a les mines com mena del plom i estany. Un gran nombre d'espècimens en col·leccions etiquetades com a teal·lites, especialment els de la mina San José, a Oruro, són realment franckeïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la teal·lita pertany a «02.CD - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Sn, Pb, Hg, etc.» juntament amb els següents minerals: herzenbergita, alabandita, altaïta, clausthalita, galena, niningerita, oldhamita, keilita, cinabri i hipercinabri.

Formació i jaciments

És un mineral de formació secundària hidrotermal en filons d'estany, de vegades formant importants acumulacions. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cassiterita, estannita, franckeïta, cilindrita, galena, esfalerita, wurtzita o pirita.

Referències

1. «Teallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].
2. Riba i Arderiu, O. «Vocabulari de mineralogia». IEC. [Consulta: 15 juny 2020].
3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Tallite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 2 abril 2012]. 
4. «Herzenbergite-Teallite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].