Sorosita

Sorosita
Fórmula química	Cu1+x(Sn,Sb), on 0,1 ≤ x ≤ 0,2
Epònim	George Soros
Localitat tipus	placer de Baimka, serralada Aluchinskii, conca dels rius Bol'shoi Anyui i Kolimà, Txukotka, Rússia
Classificació
Categoria	elements natius
Nickel-Strunz 10a ed.	1.AC.15
Nickel-Strunz 9a ed.	1.AC.15
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 4,217(4) Å; c = 5,120(6) Å;
Grup puntual	6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal
Grup espacial	grup espacial 194
Tenacitat	molt fràgil
Duresa (Mohs)	5 a 5,5
Lluïssor	metàl·lica
Diafanitat	opaca
Densitat	7,6 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1994-047
Símbol	Sor
Referències	[1]

La sorosita és un mineral de la classe dels elements natius que rep el seu nom de George Soros (nascut el 1930), emprenedor financer, inversionista i activista polític, d'origen hongarès, en reconeixement al seu important suport a la ciència.

Característiques

La sorosita és un aliatge de fórmula química Cu_1+x(Sn,Sb), on 0,1 ≤ x ≤ 0,2. Va ser aprovada per l'IMA com a espècie vàlida l'any 1994. Cristal·litza en el sistema hexagonal, en forma d'inclusions hexagonals o anedrals en estany natiu, de fins a 0,4 mil·límetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sorosita pertany a «01.AC - Metalls i aliatges de metalls, família indi-estany» juntament amb els següents minerals: indi, estany, eta-bronze i yuanjiangita, així com d'una altra espècie encara sense nom definitiu.

Formació i jaciments

És molt rara. Es pot trobar en placers d'or i elements del grup del platí, probablement derivada de complexos del tipus d'Alaska, format sota condicions de reducció de baix contingut de sofre.[2] Sol trobar-se associada a altres minerals com: estany, stistaïta, herzenbergita, cassiterita o plom. Va ser descoberta al placer de Baimka, a la serralada Aluchinskii, a la conca del riu Bol'shoi Anyui (Txukotka, Rússia). També se n'ha trobat a Gland (Suïssa), al riu Tamaña (Colòmbia), al districte del riu Arthur (Austràlia) i al monticle Mir (Oceà Atlàntic).[3]

Referències

1. «Sorosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2016].
2. «Sorosite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 gener 2016].
3. «Mir mound, Trans-Atlantic Geotraverse hydrothermal field (TAG), Mid-Atlantic Ridge complex, Atlantic Ocean» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2016].