Sonata per a piano núm. 4 (Beethoven)

Sonata per a piano núm. 4

Inici del 3r moviment de la Sonata per a piano núm. 4
Forma musical	Sonata
Tonalitat	Mi bemoll major
Compositor	L. V. Beethoven
Creació	1796
Data de publicació	1797
Catalogació	Op. 7
Durada	28'
Dedicat a	Babette Countess Keglevich de Buzin ^(en)
Opus	7
Instrumentació	piano

La Sonata per a piano núm. 4, en mi bemoll major, op. 7 de Ludwig van Beethoven, també anomenada la «Grand Sonata» (Gran sonata) va ser composta a Bratislava, pel novembre de 1796, durant la visita de Beethoven al Palau de Keglević. Està dedicada a una alumna seva, Babette, la comtessa Anna-Luisa de Keglević. Fou publicada per Artaria a Viena, el 1797.[1]

Té una estructura habitual de quatre moviments. Pel que fa a la durada, és la segona sonata de Beethoven més llarga, després de la Sonata «Hammerklavier» que compondria 20 anys després.[2] Una interpretació pot durar al voltant de 28 minuts. Aquesta característica pot fer pensar en una obra complexa del Beethoven simfonista, però tot i que és molt llarga, és un treball bastant senzill que segueix les convencions de l'època.[2]

Estructura

Té l'estructura habitual de 4 moviments:

1. Allegro molto e con brio, en compàs de 6/8
2. Largo, con gran espressione, en compàs de 3/4 en do major
3. Allegro, en compàs de 3/4; el Trio està en mi bemoll menor
4. Rondo: Poco allegretto e grazioso, en compàs de 2/4

I. Allegro molto e con brio

II. Largo, con gran espressione

III. Allegro

IV. Rondo: Poco allegretto e grazioso

Referències

1. «Piano Sonata No.4, Op.7 (Beethoven, Ludwig van)». IMSLP. [Consulta: 23 agost 2014].
2. Sonata per a piano núm. 4 (Beethoven) a Allmusic