|
Sonata per a piano núm. 21 (Beethoven)
La Sonata per a piano núm. 21, en do major, opus 53 de Beethoven, coneguda com a «sonata Waldstein», és considerada com una de les sonates més destacades del seu període central; les altres són la sonata núm. 23 «Appassionata», opus 57, i la Sonata «dels Adéus», opus 81. Va ser composta entre 1803 i 1804, publicada el maig de 1805 i dedicada, com algunes altres obres, al comte Ferdinand von Waldstein, amic i protector de Beethoven des de 1784.[1] EstructuraCom moltes de les sonates, té tres moviments:
L'Adagio molto del segon moviment destaca especialment per la seva simplicitat. Tan sols són 28 compassos, davant dels 302 del primer moviment i els 543 de la resta del segon moviment, i a més, cadascuna de les tres parts que el componen no compta amb més d'una desena de compassos. Les frases d'aquest moviment són de dos compassos de mitjana, i no implica més que algunes notes. Tanmateix, aquest moviment és d'una gran riquesa, i conté diferents moments ben diferenciats i articulats, amb forts contrastos: amb tres notes n'hi ha prou a construir un moviment ascendent, després dos acords permeten resoldre aquesta tensió, etcètera. Aquest moviment es caracteritza doncs per una sorprenent economia de mitjans en la composició i de l'expressió musical. Tal escriptura requereix una interpretació d'una delicadesa extrema, on cada nota té molta transcendència.  El segon moviment acaba en una semicadència amb un calderó, i s'encadena directament (hi ha la indicació attacca) amb el tercer moviment, el Rondó. Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sonata per a piano núm. 21 |
||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
