Sonata en sol major (HWV 358)
La Sonata en sol major, HWV 358, fou composta per Georg Friedrich Händel en algun moment entre 1707 i 1710. No està especificat l'instrument solista i a l'acompanyament hi ha un teclat (clavicèmbal). L'obra està referenciada com a HHA iv/18,3.[1] No hi ha cap referència en el catàleg HG (Händel-Gesellschaft). Forma part de les sonates Fitzwilliam.[2] Per una raó desconeguda, Händel no va indicar la instrumentació o les indicacions de tempo en els moviments. De fet, el manuscrit original ni tan sols esmenta que és una "sonata". Tot i que a la categorització de l'obra a IMSLP es relaciona amb el violí,[3] la tessitura és aguda per a un violí, i no baixa del sol4 (que és una octava per sobre de la nota més baixa del violí). Per aquesta raó (tot i que el violí és l'instrument més probable), sovint es toca amb flauta dolça (recorder). Una interpretació típica dura uns cinc minuts. EstructuraLa sonata consta de tres moviments:
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia