Núm. |
Tipus |
Veu |
Compàs |
Tonalitat |
Text |
Traducció
|
1
|
Obertura
|
|
|
|
|
2
|
Recitatiu
|
Apollo
|
|
Si♭ major
|
La terra è liberata!
La Grecia è vendicata! Apollo ha vinto!
Dopo tanti terrori e tante stragi
Che desolaro e spopolaro i regni
Giace Piton, per la mia mano estinto. Apollo ha trionfato. Apollo ha vinto!
|
La terra està lliure!
Grècia ha estat venjada. Apol·lo ha vençut.
Després de tants terrors i tants estralls
Quina desolació i despoblació dels regnes
Jeu Pitó, eliminada per la meva mà.
Apol·lo ha triomfat. Apol·lo ha vençut!
|
3
|
Ària
|
Apollo
|
3/8
|
Si♭ major
|
Pende il ben dell'universo
Da quest’arco salutar.
Di mie lodi il suol rimbombe
Ed appresti l'ecatombe
Al mio braccio tutelar
|
Penja el bé de l'univers
D'aquest arc salvador.
El sòl ressona amb les meves lloances
I es prepara l'hecatombe.
Sota el meu braç protector
|
4
|
Recitatiu
|
Apollo
|
4/4
|
|
Ch’il superbetto Amore
Delle saette mie ceda a la forza;
Ch’omai più non si vanti
Della punta fatal d'aurato strale.
Un sol Piton più vale
Che mille accesi e saettati amanti.
|
Que el superb Amor
Cedeixi a la força de les meves fletxes;
Que mai més es vanagloriï
De la punta fatal de l'orada falç.
Una sola Pitó val més
Que mil ardents i assagetats amants.
|
5
|
Ària
|
Apollo
|
4/4
|
Re major
|
Spezza l'arco e getta l'armi,
Dio dell'ozio e del piacer.
Come mai puoi tu piagarmi,
Nume ignudo e cieco arcier?
|
Tira l'arc i llença les armes
Déu de l'oci i del plaer.
Mai podràs tu danyar-me
numen gandul i arquer cec?
|
6
|
Ària
|
Daphne
|
12/8
|
Sol major
|
Felicissima quest’alma
Ch’ama sol la libertà.
Non v’è pace, non v’è calma
Per chi sciolto il cor non ha.
|
Molt feliç aquesta ànima
Que estima només la llibertat.
No hi ha pau, no hi ha calma
per a qui no té el cor lliure.
|
7
|
Recitatiu
|
Apollo
|
4/4
|
|
Che voce. Che beltà!
Questo suon, questa vista il cor trapassa.
Ninfa!
|
Quina veu, quina bellesa!
Aquest so, aquesta vista traspassa el cor.
¡Nimfa!
|
Daphne
|
|
|
Che veggo, ahi lassa?
E chi sarà costui, chi mi sorprese?
|
Què veig? Ah!
Qui és aquest que m'ha sorprès?
|
Apollo
|
|
|
Io son un dio, ch’il tuo
Bel volto accese.
|
Jo sóc un déu,
A qui el teu bell rostre ha enardit
|
Daphne
|
|
|
Non conosco altri dei tra queste selve
Che la sola Diana:
Non t’accostar divinità profana.
|
No conec altres déus en aquests boscos
Sinó únicament a Diana:
No t'acostis, divinitat profana.
|
Apollo
|
|
|
Di Cintia io son fratel;
S'ami la suora,
Abbi, o bella, pietà di chi t’adora.
|
D'Àrtemis sóc germà;
Si estimes a la meva germana,
tingues, oh bella, pietat de qui t'adora.
|
8
|
Ària
|
Daphne
|
4/4
|
Re menor
|
Ardi, adori, e preghi in vano:
Solo a Cintia io son fedel.
Alle fiamme del germano Cintia
vuoi ch’io sia crudel.
|
T'inflames, adores, i supliques en va:
Només a Cintia sóc fidel.
Amb les flames del germà
Cintia voldria que jo fos cruel
|
9
|
Recitatiu
|
Apollo
|
4/4
|
|
Che crudel!
|
Què cruel!
|
Daphne
|
|
|
Ch’importuno!
|
Què inoportú!
|
Apollo
|
|
|
Cerco il fin di miei mali.
|
Cerco la fi dels meus mals
|
Daphne
|
|
|
Ed io lo scampo.
|
I jo ho evito
|
Apollo
|
|
|
Io mi struggo d'amor.
|
Em consumeixo d'amor
|
Daphne
|
|
|
Io d'ira avvampo.
|
Jo cremo d'ira
|
10
|
Duet
|
Apollo, Daphne
|
12/8
|
Fa major
|
Una guerra ho dentro il seno
Che soffrir più non si può.
|
Una guerra tinc dins del meu pit
Que suportar per més temps no puc
|
Apollo
|
|
|
Ardo, gelo.
|
Em cremo, em gelo
|
Daphne
|
|
|
Temo, peno;
|
Tinc por, peno;
|
Apollo, Daphne
|
|
|
All'ardor non metti freno
Pace aver mai non potrò.
|
A l'ardor no hi posis fre
Tenir pau mai podré
|
11
|
Recitatiu
|
Apollo
|
4/4
|
|
Placati al fin, o cara.
La beltà che m’infiamma
Sempre non fiorirà; ciò che natura
Di più vago formò passa, e non dura.
|
Com la rosa amb la seva espina
Ràpid ve i ràpid se'n va:
Igual amb una sobtada fugida,
Passa la flor de la bellesa.
|
12
|
Ària
|
Apollo
|
4/4
|
La major
|
Come rosa in su la spina
Presto viene e presto va:
Tal con fuga repentina,
Passa il fior della beltà.
|
Com la rosa amb la seva espina
Ràpid ve i ràpid es va:
Amb una fuga sobtada,
Passa la flor de la bellesa.
|
13
|
Recitatiu
|
Daphne
|
4/4
|
Re menor
|
Ah, ch’un Dio non dovrebbe
Altro amore seguir ch’oggetti eterni:
Perirà, finirà caduca polve
Che grata a te mi rende,
Ma non già la virtù che mi difende.
|
Ah!, un déu no hauria
De seguir un altre amor que els objectes eterns:
Morirà, acabarà el fugaç pols
Que em fa a tu agradable,
Però ja no la virtut que em defensa.
|
14
|
Ària
|
Daphne
|
12/8
|
Sol menor
|
Come in ciel benigna stella
Di Nettun placa il furor,
Tal in alma onesta e bella
La ragion frena l'amor.
|
En el cel, la benigna estrella
de Neptú aplaca el furor,
Igual en una alma honesta i bella
La raó frena l'amor.
|
15
|
Recitatiu
|
Apollo
|
4/4
|
|
¡Odia mi razón!
|
Odia la meva raó!
|
Daphne
|
|
|
Sorda son io?
|
És que sóc sorda?
|
Apollo
|
|
|
Orsa e tigre tu sei!
|
Osa i tigre ets!
|
Daphne
|
|
|
Tu non sei dio!
|
Tu no ets un déu!
|
Apollo
|
|
|
Cedi all'amor, o proverai la forza.
|
Cedeix a l'amor, o provaràs la meva força
|
Daphne
|
|
|
Nel sangue mio questa tua fiamma amorza.
|
En la meva sang la teva flama s'apaga
|
16
|
Duet
|
Apollo
|
3/4
|
Mi menor
|
Deh, lascia addolcire quell'aspro rigor,
|
Ah!, deixa endolcir aquest aspre rigor,
|
Daphne
|
|
|
Piuttosto morire che perder l'onor.
|
Abans morir que perdre l'honor.
|
Apollo
|
|
|
Deh, cessino l'ire, o dolce mio cor.
|
Ah!, que cessin les teves ires, o dolça del meu cor.
|
Daphne
|
|
|
Piuttosto morire che perder l'onor.
|
Abans morir que perdre l'honor.
|
17
|
Recitatiu
|
Apollo
|
4/4
|
|
Sempre t’adorerò!
|
Sempre t'adoraré!
|
Daphne
|
|
|
Sempre t’aborrirò!
|
Sempre t'avorriré!
|
Apollo
|
|
|
Tu non mi fuggirai!
|
No t'escaparàs de mi!
|
Daphne
|
|
|
Si, che ti fuggirò’.
|
Sí que et defugiré.
|
Apollo
|
|
|
Ti seguirò, correrò,
Volerò sui passi tuoi:
Più veloce del sole esser non puoi.
|
Et seguiré, correré,
Volaré darrere els teus passos:
més veloç que el sol no pots ser.
|
18
|
Ària
|
Apollo
|
4/4
|
Si♭ major
|
Mie piante correte;
Mie braccia stringete
L'ingrata beltà.
La tocco, la cingo,
La prendo, la stringo
La ma, qual novità?
Che vidi? Che mirai?
Cieli! Destino! che sarai mai!
|
Peus meus, correu:
Braços meus abraceu
la ingrata bella
la toco, la cenyeixo
la agafo, la estrenyo
Però què passa?
Què veig? Què mireu?
¡Cels! ¡Destí! Què passarà?
|
19
|
Recitatiu
|
Apollo
|
|
|
Dafne, dove sei tu?
Che non ti trovo.
Qual miracolo nuovo
Ti rapisce, ti cangia e ti nasconde?
Che non t’offenda mai del ‘verno il gelo
Ne il folgore dal cielo
Tocchi la sacra e gloriosa fronde.
|
Dafne, on ets?
Que no et trobo.
Quin nou miracle
et pren, et transforma i t'amaga?
Que no et faci mal el gel de l'hivern
Ni el raig del cel
toqui la teva sagrada i gloriós fullatge.
|
20
|
Ària
|
Apollo
|
3/4
|
Sol menor
|
Cara pianta, co’ miei pianti
il tuo verde irrigherò;
De’ tuoi rami trionfanti
Sommi eroi coronerò.
Se non posso averti in seno,
Dafne, almeno
Sovra il crin ti porterò.
|
Planta estimada, amb els meus plors
la teva verdor regaré;
amb els teus rams triomfants
grans herois coronaré.
Si no puc tenir-te en el meu si,
Dafne, almenys,
Sobre el meu cap et portaré.
|