|
Sergio Mariotti
Sergio Mariotti (Florència, 10 d'agost de 1946), és un jugador d'escacs italià, campió nacional del seu país, i que té el títol de Gran Mestre des de 1974.[1] A la llista d'Elo de la FIDE del desembre de 2019, hi tenia un Elo de 2278 punts, cosa que en feia el jugador número 81 (en actiu) d'Itàlia.[2] El seu màxim Elo dels darrers 22 anys va ser de 2450 punts, a la llista de juliol de 1990 (posició 456 al rànquing mundial).[3] Resultats destacats en competicióFou campió júnior d'Itàlia el 1965 a Torí, i el 1969, a San Benedetto del Tronto, aconseguí ser Campió Italià absolut,[1] un èxit que repetí posteriorment el 1971.[4] El 1971 assolí un dels seus més grans èxits en torneig, quan acabà segon a Venècia[1] (darrere de Walter Browne però per davant de Vlastimil Hort, Lubomir Kavalek i Svetozar Gligorić). Mariotti va representar el seu país a les Olimpíades d'escacs de 1972, 1974, 1986 i 1988. A l'Olimpíada de Niça de 1974, hi va obtenir un èxit doble. Un percentatge del 73,7% (+12 =4 −3) al primer tauler, li va permetre d'obtenir una medalla de bronze individual (rere Kàrpov i Delgado, empatat amb Torre) i també assegurar-se la seva definitiva norma de Gran Mestre. Com que cap italià abans que ell no havia assolit el títol de GM, va esdevenir una gran celebritat al país quan el títol li va ser atorgat l'any següent. Més o menys en aquella època, la revista British Chess Magazine li va posar de renom "The Italian Fury" (la fúria italiana), degut principalment a la seva formidable col·lecció de victòries en torneig, i també pel seu estil de joc tàctic i emprenedor. Va obtenir la victòria en molts torneig, incloent-hi Nàpols 1968, La Spezia 1969, Nàpols 1969, Reggio Emilia 1970,[5] San Benedetto 1970, Bari 1971, Torneig Zonal de Caorle 1975 i Rovigo 1976. La seva elecció d'obertures sovint girava al voltant de la defensa siciliana i la Ruy López, on se sentia còmode amb qualsevol color. Ocasionalment, els seus admiradors podien gaudir amb obertures romàntiques antiquades com el gambit Evans o el contragambit Albin, que li reportaven uns sorprenents èxits. La seva carrera d'escacs continuà de manera positiva uns quants anys i acabà empatat al 10è lloc (amb Spassky, Uhlmann i Gheorghiu) al prestigiós Interzonal de Manila de 1976, tot i que aquest resultat fou insuficient per avançar a la fase de Candidats. Al torneig Zonal de Praia da Rocha de 1978, hi acabà quart, fora dels llocs classificatoris per l'Interzonal. Va vèncer també a Lugano el 1979. Mariotti esdevingué assessor per a un editor italià i treballà per la Federació Italiana d'Escacs (FSI), de la qual fou el President entre 1994 i 1996. Dins els actes preparatoris de l'Olimpíada de Torí de 2006, jugà una partida via web contra la 'Resta del Món' i vencé en 48 moviments. Partides notablesSergio Mariotti contra la Resta del Món, 2006 - Obertura Ruy López
Bibliografia
Notes i referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
