|
Esteban Canal
Esteban Canal (Chiclayo, Perú, 19 d'abril de 1896 - Varese, Itàlia, 14 de febrer de 1981), fou un prestigiós jugador d'escacs peruà que va assolir els seus millors resultats en les dècades de 1920 i 1930. El 1950 va rebre el títol de Mestre Internacional. Posteriorment la FIDE li va concedir honoríficament el títol de Gran Mestre Internacional, el 1977.[1] BiografiaNascut al Perú, en Canal va anar a viure a Itàlia el 1923, als catorze anys, on es va quedar a residir; fou entre aquest país i Hongria on va desenvolupar la major part de la seva carrera escaquística.[2] Va passar els darrers anys de la seva vida a Cocquio Trevisago, donant classes d'escacs als Cercles de Gavirate i de Gallarate, on era molt amic de Pasquale Ricciardi, president del Club d'escacs de Gallarate.[3] Resultats destacats en competicióEl 1916 va guanyar al torneig local del Circolo Augusteo de Lipsia. Va començar a destacar en l'àmbit escaquístic quan fou segon al torneig internacional de Trieste 1923, a mig punt del guanyador Paul Johner, però per davant de jugadors de la categoria de Yates o Tarrasch. El 1926 confirmà la seva progressió quan fou segon al torneig de Merano rere Edgard Colle, empatat amb Rudolf Spielmann i Przepiorka. El mateix any obtingué el 2n lloc a Budapest (rere Géza Maróczy). El 1927 guanyà a Budapest. El 1929 va participar en els torneigs d'elit de Budapest i Carlsbad, on tot i que no va quedar en bones posicions, hi va guanyar partides contra Spielmann, Sämisch, Johner, Becker i Mattisons. El 1929 fou 10è al fort Torneig de Carlsbad (el campió fou Aron Nimzowitsch).[4][5][6] El 1932 fou segon a Budapest, rere Maroczy i el 1933 guanyà, també a Budapest el torneig pel Campionat d'Hongria[1] per davant de fortíssims mestres com Andor Lilienthal, Lajos Steiner i Erich Eliskases. Després d'aquest gran resultat, el Campió del món Alekhin en va dir: Després de la II Guerra Mundial, el 1947 guanyà al Torneig d'escacs de Reggio Emilia, sense cap derrota, i per davant de Max Romih.[7] El mateix any fou segon empatat amb n'Alberic O'Kelly a Venècia. El 1948 guanyà el torneig de Bari i fou segon (empatat amb Gideon Barcza) al torneig de Venècia, guanyat per Miguel Najdorf. El 1953 guanyà el torneig de Venècia. Participació en olimpíades d'escacsEn Canal va participar, representant el Perú, en una Olimpíada d'escacs (Dubrovnik 1950) en el primer tauler de l'equip peruà (amb un total de 4 punts de 15 partides, un 26,7%). En aquell moment, tenia ja el títol de MI.[8]
Llegat Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. En Canal va tenir uns resultats especialment bons contra el campió mundial Max Euwe, amb qui va assolir tenir un marcador empatat. Aquesta és la seva victòria contra Euwe a Venècia 1948:
Canal va jugar la seva partida més famosa, sovint anomenada la Immortal Peruana (per analogia amb la immortal) en una exhibició de partides simultànies. En només 14 moviments, va sacrificar les seves dues torres i la dama per acabar amb el mat de Boden.[10] Escriptor d'escacsCanal va escriure un llibre sobre el Torneig di Capodanno de Reggio Emilia de 1951 i un altre titulat: Strategia di Avamposti (1948), republicat el 1992 amb el títol Strategia degli Avamposti de la Messaggerie Scacchistiche. Col·laborà també amb nombrosos articles a la revista italiana d'escacs L'Italia Scacchistica. Contribució a la teoria dels escacsLa seva contribució a la teoria d'obertures es confirma amb la variant que porta el seu nom a l'obertura italiana. Bibliografia
Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
