Sanmartinita

Sanmartinita
Fórmula química	Zn(WO₄)
Epònim	San Martín ^(en)
Localitat tipus	Los Cerrillos, San Martín, Departament de San Martín, San Luis, Argentina
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.DB.30
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DB.30
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/D.08
Dana	48.1.1.3
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 4,702Å; b = 5,726Å; c = 4,948Å; β = 90,3°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	marró vermellós; marró fosc a negre marronós (massiu)
Exfoliació	perfecta en {010}
Duresa (Mohs)	4 a 4,5
Lluïssor	resinosa
Diafanitat	translúcida
Densitat	6,7 g/cm³ (mesurada); 7,87 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Dispersió òptica	relativament forta
Impureses comunes	Ca, Mn
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1948
Símbol	Sma
Referències	[1][2]

La sanmartinita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la wolframita. Rep el nom de la localitat tipus, la localitat de Los Cerrillos, a San Martín (Argentina).

Característiques

La sanmartinita és un òxid de fórmula química Zn(WO₄). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 4 i 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sanmartinita pertany a «04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: argutita, cassiterita, plattnerita, pirolusita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, ramsdel·lita, scrutinyita, ishikawaïta, ixiolita, samarskita-(Y), srilankita, itriocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.

Formació i jaciments

Es tracta d'un mineral secundari poc freqüent resultant de l'alteració de la scheelita. Va ser descoberta a la localitat de Los Cerrillos, a San Martín, dins la Província de San Luis, a l'Argentina. També dins aquesta província argentina ha estat trobada a la mina Los Cóndores, a la localitat de Concarán. També ha estat descrita a Lime Hill (Nova Escòcia, Canadà) i a Mulatos (Sonora, Mèxic).

Referències

1. «Sanmartinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2018].
2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 1r febrer 2018].