Saint-Georges-de-l'Oyapock

Saint-Georges-de-l'Oyapock

Saint-Georges (fr)
Tipus	comuna de França, ciutat fronterera i assentament humà
Localització
3° 53′ 22″ N, 51° 48′ 04″ O
Estat	França
Departament	Guaiana Francesa
Districte	districte de Caiena
Cantó	cantó de Saint-Georges-de-l'Oyapock
Capital de	cantó de Saint-Georges-de-l'Oyapock canton de Saint-Georges-Oyapoc ^(fr) (–2015) Arrondissement of Saint-Georges ^(en) (2022–)
Població humana
Població	4.710 (2022) (2,03 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	unitat urbana de Saint-Georges-de-l'Oyapock
Superfície	2.320 km²
Banyat per	Oiapoque
Altitud	2 m
Limita amb	Ouanary Camopi Régina Oiapoque
Identificador descriptiu
Codi postal	97313
Lloc web	saintgeorges-oyapock.fr

Saint-Georges-de-l'Oyapock és un municipi francès, situat a la regió d'ultramar de la Guaiana Francesa. L'any 2006 tenia 86 habitants. Limita amb Régina a l'oest, Ouanary al nord, Camopi al sud i l'estat d'Amapá a l'est.[1]

En roig el territori comunal de Saint-Georges-de-l'Oyapock.

Situació

Està situat al costat del riu Oyapock (que fa frontera amb Brasil) i està del costat oposat de la ciutat brasilera d'Oiapoque. Des de 2004 està connectada amb la resta de la Guaiana francesa a través d'un camí asfaltat. Amb un acord signat en 2005 per Brasil i França, s'ha construït un pont sobre el riu Oyapock i serà obert en 2010. Quan s'inauguri aquesta estructura hi haurà la primera via que connectarà per terra a la Guaiana francesa amb la resta del món.[2][3]

Demografia

Evolució demogràfica

1961	1967	1974	1982	1990	1999
1.181	2.062	2.950	6.773	1.523	2.153
Des de 1962: població sense dobles comptes

Administració

Llista d'alcaldes

Període	Identitat	Partit
2001-2008	Georges Elfort
2008-	Fabienne Mathurin-Brouard

Història

La vila deu el seu origen a la creació en el segle xix, una presó, de la qual avui no en queda rastre, a diferència de la de montagne d'argent. De fet, això es deu al fet que va ser construït totalment de fusta. L'església de la vila és l'única empremta visible del treball redemptori dels nous rics de la República.[4]

La comuna és un dels principals assentaments dels indígenes palikurs. Uns 500 palikurs viuen a la comuna,[5] en barris construïts específicament per a ells a la ciutat,[6] i a la vila de Trois-Palétuviers.[5]

Referències

1. Fiche de Saint-George sur le site de l’Insee. Consulté le 3 janvier 2013.
2. «Le secteur des transports dans les DCOM (Page 37)» (en francès). Study Lib.fr. [Consulta: 11 maig 2020].
3. «Le pont de l'Oyapock inauguré et officiellement ouvert à la circulation» (en francès). .
4. «Saint-Georges» (en francès). Americas.fr. [Consulta: 11 maig 2020].
5. Clémence Ogeron «Palikur traditional roundwood construction in eastern French Guiana». Journal of Ethnobiology and Ethnomedicine, 2018. DOI: 10.1186/s13002-018-0226-7.
6. «Palikur». Socio Ambiental. [Consulta: 26 març 2021].