|
Roser de garlanda
El roser de garlanda, garlanda, garlandes o roser de tot l'any[2] (Rosa multiflora) és una espècie de rosa de la secció Synstylae, nadiua de l'est d'Àsia, de la Xina, Japó i Corea. Una altra rosa que prové d'aquesta zona és la Rosa rugosa, amb la qual no s'ha de confondre. És un roser vigorós i molt florífer. Molts rosers enfiladissos i els rosers polyantha tenen aquesta espècie com a progenitora. DescripcióEs tracta d'un arbust enfiladís, que creix sobre d'altres plantes fins a una alçada d'entre 3 a 5 metres, amb tiges robustes plenes d'agullons corbats (a vegades absents). Les fulles, de 5 a 10 cm de longitud, són imparipinnades i estan compostes d'entre 5 a 9 folíols amb les estípules a la base del pecíol plomoses. Les flors són petites, d'1,5 a 4 cm de diàmetre, blanques o roses i agrupades en grans corimbes piramidals. Els estils estan soldats en una columna única, característica de la secció Synstylae. La floració comença a principis d'estiu, és a dir, de finals de juny al juliol a l'hemisferi nord. Els fruits són roigs o porpra quan maduren i fan uns 6 a 8 mm de diàmetre.  Distribució i hàbitatL'àrea d'origen d'aquesta espècie és l'Extrem Orient:
Al Japó se la coneix amb el nom de no-ibara, i és el roser salvatge més comú.[3] S'ha introduït a tots els altres continents on s'ha naturalitzat : Illes Britàniques, Àfrica del Sud, Estats Units d'Amèrica, Canadà i Nova Zelanda. En alguns casos es comporta com una espècie invasiva. La podem trobar en els boscos i a les vores dels cursos d'aigua, entre els tres-cents i els dos mil metres d'altitud. És una planta força prolífica que s'acomoda a condicions diferents de sòl i humitat. Cultiu i usos  La Rosa multiflora es cultiva com a planta ornamental i és tinguda com a l'espècie tipus de la classe de rosers enfiladissos. Es van crear moltes varietats i híbrids cap a finals del segle xix i principis del XX especialment pels rosaristes alemanys, com ara J.C. Schmidt i R. Geschwind. Rosa multiflora també és usada com a peu d'empelt d'altres cultivars de roses ornamentals, ja que suporta els sòls àcids. Per a aquesta última aplicació normalment s'usen les varietats Rosa multiflora 'Japonica' i Rosa multiflora' Inermis'.[4] Es multiplica fàcilment per esqueixos. A l'est de l'Amèrica del Nord, Rosa multiflora és considerada generalment com una espècie invasiva, tot i que originalment va ser introduïda des de l'Àsia per a afavorir la conservació del sòl, per a ser usada com a tanca viva per als camps de pastura i per a atreure la vida salvatge. Es pot distingir fàcilment dels rosers americans nadius per les seves grans inflorescències, que duen múltiples flors i gavarrons sovint més d'una dotzena, mentre que les espècies americanes només contenen una algunes poques per branca. Aquesta capacitat invasora es deu a la seva capacitat d'adaptar-se a diferents condicions de llum, sòl i humitat i perquè les seves llavors són dispersades àmpliament pels ocells. Una vegada s'ha instal·lat forma creixements impenetrables que desplacen les espècies nadiues i augmenten el risc d'incendis. Per tant, es tracta en alguns llocs com una mala herba nociva[5] especialment en zones de pastura, tot i que tenir la reputació de ser un farratge excel·lent per a les cabres. Varietats, mutacions i híbridsExisteixen moltes formes i varietats[6] tot i així només dues són acceptades per Flora of China:
D'altres descrites:
Híbrids propers a l'espècie:
Els rosers Polyantha (Rosa multiflora x Rosa chinensis) van ser obtinguts per primer cop per Jean-Baptiste Guillot:
Referències
Vegeu tambéEnllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roser de garlanda
|
||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
Portal di Ensiklopedia Dunia
