El nombre real d'espècies de roses és objecte de discussions. Mentre que algunes espècies són considerades com a simples varietats d'alguna altra espècie per alguns, d'altres consideren que algunes varietats posseeixen suficients característiques pròpies per ser considerades una espècie en tota regla. S'estima que el nombre d'espècies dins del gènere Rosa estaria situat entre 100 i 150, tot i que la gran majoria dels botànics creuen que el nombre real s'aproximaria més al valor inferior d'aquest rang.
Subgèneres i seccions
El gènere Rosa se subdivideix en quatre subgèneres:
Rosa (el subgènere tipus) que agrupa totes les altres espècies de roser. Està dividit al seu torn en 11 seccions:
Banksianae, rosers de flors blanques i grogues de la Xina.
Bracteatae, tres espècies asiàtiques, dues de la Xina i una de l'Índia.
Carolinae, rosers de flors blanques, roses i rosa intens de l'Amèrica del Nord.
Chinenses, espècies amb les flors blanques, roses, grogues, vermelles i multicolors de la Xina i de Birmània,
Cinnamomeae, els rosers «canyella», rosers amb les flors blanques, liles, violàcis i vermells, presents en tota l'àrea de distribució del gènere excepte l'Àfrica del Nord.
Gallicanae, rosers de flors de color rosa a porpra o jaspiats d'Àsia occidental i d'Europa.
Gymnocarpae, petit grup d'espècies que es diferencien per un receptàcle caduc damunt del fruit. Una de les espècies viu a Amèrica del Nord (Rosa gymnocarpa) i les altres a l'Àsia oriental.
Laevigatae, una sola espècie de flors blanques originària de la Xina.
Pimpinellifoliae, rosers amb flors blanques, roses, groc intens, malva i rosa jaspiat d'Àsia i Europa.
Synstylae, rosers de flors blanques, roses i porpra de tota l'àrea de difusió del gènere.
Platyrhodon (del grec « rosa escamosa », en referència a l'escorça que s'escata) només conté una espècie de l'Àsia oriental, Rosa roxburghii.
Hesperhodos (del grec « roser de l'oest ») conté dues espècies, totes originàries del sud-est d'Amèrica del Nord. Està format per Rosa minutifolia i Rosa stellata.
Hulthemosa (antigament Simplicifoliae, que vol dir « de fulles simples ») contindria una o dues espècies del sud-est d'Àsia: Rosa persica i Rosa berberifolia (sinònim Rosa persica var. berberifolia), les úniques roses sense fulles compostes ni estípules.