|
Refugi Joan Ventosa i Calvell
El Refugi Joan Ventosa i Calvell és un refugi de muntanya dels Pirineus catalans propietat del Centre Excursionista de Catalunya (CEC),[1] situat a 2.214 metres d'altitud, sobre la vorera NE de l'Estany Negre[2] al peu de les Agulles de Travessani en l'extrem oriental del Pletiu d'Estany Negre, dins el municipi de la Vall de Boí a la comarca de l'Alta Ribagorça de la província de LLeida i dins dels límits del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.[3][4] El refugi actual, inaugurat l'any 1979,[3] està guardat gairebé tot l'any[5] i té capacitat per a 69 places per a dormir, i disposa de WC i dutxa d´aigua calenta, edredons, teléfon privat, emisora de radio, així com de servei de menjars i begudes.[3][6] Des de l'any 1982 el guarda del refugi és Miquel Sànchez Múrcia.[7] El refugi, que rep el nom del seu mecenes, el polític i financer català Joan Ventosa i Calvell,[8][3] es troba dins del circuit de la travessa Carros de Foc que uneix els nou refugis del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici,[9] també és base d’ascensions i escalades als pics del Massís del Besiberri, la Serra de Tumeneia, el Montardo o la Punta Alta.[3] Quan la part guardada del refugi és tancada, queda obert el refugi hivernal o d’emergència amb capacitat per a 6 places per dormir.[2] Aquest està equipat amb matalassos i mantes, una taula amb banc i extintor.[10] HistòriaL'edifici, fou construït el 1942 pel mateix constructor que que va construir els refugis de l'Estany Llong i del J.M. Blanc,[11] com a refugi particular per als directius de la Compañía Hispano Americana de Electricidad (CHADE) i amics del Joan Ventosa i Calvell.[8] Al principi al refugi se li coneixia com l'Estany Negre.[11] L'any 1955 en Joan Ventosa, soci del CEC, cedí la propietat a la comissió de refugis del Centre Excursionista de Catalunya per gestionar-lo com a refugi lliure, el qual fou inaugurat com a refugi l'11 de febrer de 1955, moment el que fou batejat amb el nom del seu mecenes, Joan Ventosa Calvell.[3] La vella cabana, que va ser testimoni de les primeres escalades i ascensions importants de la zona, es va anar deteriorant fins al punt de fer perillosa l'entrada.[12] Més endavant, amb motiu del centenari del CEC, l'entitat davant del deteriorament del refugi, va decidir construir un nou refugi. Durant l'agost i setembre de 1976 el refugi fou enderrocat i l'any següent es començar a construí un nou refugi en lloc de l’antic. Finalment el nou refugi fou inaugurat el 3 de novembre de 1979.[8][3][12] L'octubre del 2018, s'estrenà la remodelació del refugi que van permetre ampliar la seva superfície en un 60% mitjançant un mòdul annex de fusta prefabricat folrat amb xapa i policarbonat, així com millorar el servei i la comoditat dels usuaris i els guardes, dotant-lo de dutxes d’aigua calenta i més serveis. La remodelació, que ha contemplat el respecte per al medi ambient i ha aplicat tècniques d'eficiència energètica amb materials sostenibles, és obra de Josep Bunyesc, arquitecte especialista en construccions de refugis i d'edificis d'alt rendiment energètic i va estar subvencionada pel Departament de Territori i Sostenibilitat.[12] AccésLa forma més fàcil d'aconseguir arribar al refugi és des de l'embassament de Cavallers (1.780m), on s'arriba en cotxe. Des d'aquí, amb una duració d'entre 2h a 2’30h, seguint un camí marcat amb senyals grocs, s'ascendeix fins al refugi travessant l'embassament de Cavallers fins al Planell de Riumalo (1.860m), seguint l'ascensió pel barranc de les *Llastres i creuant el Pas de l'Osso (2.143m).[2][6] Pel nord s'accedeix des del Refugi de la Restanca, i pel sud des del Refugi d'Estany Llong, després d'una llarga etapa que travessa el Coll de Contraix.[13] Rutes[4]Nombroses són les rutes que surten del refugi. Les més conegudes són:
Referències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Refugi Joan Ventosa i Calvell |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
