Ramón Laporta GirónRamón Laporta Girón (Garcihernández, 6 de maig de 1900-Madrid, 10 d'octubre de 1965) va ser un polític espanyol. Biografia«Camisa vella» de Falange,[1] durant la Guerra civil va ser cap provincial de FE de las JONS a Salamanca.[2] Posteriorment s'integraria en FET y de las JONS, ocupant diversos càrrecs durant la Dictadura franquista. A mitjan 1940 va ser nomenat governador civil d'Albacete; a aquest càrrec sumaria també el cap provincial de FET y de las JONS.[3] Una de les seves primeres mesures va ser emprendre una renovació en els càrrecs polítics de la província, incloent la designació de Manuel Lodares Alfaro com a alcalde d'Albacete.[1] En l'estiu de 1941 va arribar a presentar-se voluntari de la Divisió Blava, si bé no marxaria al Front rus al·legant «altres interessos» que li ho van impedir.[4] L'abril del 1943 va ser nomenat governador civil de València, càrrec al qual poc després sumaria el cap provincial de FET y de las JONS —quedant unificats tots dos càrrecs.[5][6] Home de tendències clarament falangistes,[7] la seva arribada al càrrec va implicar una intensificació de l'escenografia pública falangista.[8] Per part seva, els antics càrrecs públics procedents de les files de la Dreta Regional Valenciana van quedar relegats a una segona fila, ocupant posats d'escassa entitat.[8] A la fi de 1949, emparant-se en l'anomenada «Ley de vagos y maleantes», va emprendre una dura campanya pública contra els captaires i la població indigent de la capital.[9] Va cessar en 1950, sent substituït per Diego Salas Pombo.[10] També va ser procurador en les Corts franquistes i membre del Consell Nacional de FET y de las JONS, Comissari Nacional de l'atur (1950 - 1958) i director general de política interior fins a la seva mort el 1965.[11] Reconeixements
Referències
Bibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia