Ramón Laporta Girón

Ramón Laporta Girón

Biografia
Naixement	1899 Garcihernández (província de Salamanca)
Mort	10 octubre 1965 (65/66 anys) Madrid
Governador civil de Albacete
18 d'abril de 1940 – 8 d'abril de 1943
← Antonio Parellada García Francisco Rodríguez Acosta →
Governador civil de València
8 d'abril de 1943 – 9 de gener de 1950
← Francisco Javier Planas de Tovar Diego Salas Pombo →
Procurador en Corts
2 d'octubre de 1943 – 14 d'abril de 1958
31 de maig de 1961 – 10 d'octubre de 1965
Jesús Aramburu Olarán →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, industrial
Llista Procurador a Corts 3 juliol 1964 – 20 desembre 1965 – Jesús Aramburu Olarán → Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 13 maig 1949 – 5 abril 1952 – Diego Salas Pombo → Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 2 octubre 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) Governador civil de la província de València Governador civil de la província d'Albacete

Ramón Laporta Girón (Garcihernández, 6 de maig de 1900-Madrid, 10 d'octubre de 1965) va ser un polític espanyol.

Biografia

«Camisa vella» de Falange,[1] durant la Guerra civil va ser cap provincial de FE de las JONS a Salamanca.[2] Posteriorment s'integraria en FET y de las JONS, ocupant diversos càrrecs durant la Dictadura franquista.

A mitjan 1940 va ser nomenat governador civil d'Albacete; a aquest càrrec sumaria també el cap provincial de FET y de las JONS.[3] Una de les seves primeres mesures va ser emprendre una renovació en els càrrecs polítics de la província, incloent la designació de Manuel Lodares Alfaro com a alcalde d'Albacete.[1] En l'estiu de 1941 va arribar a presentar-se voluntari de la Divisió Blava, si bé no marxaria al Front rus al·legant «altres interessos» que li ho van impedir.[4]

L'abril del 1943 va ser nomenat governador civil de València, càrrec al qual poc després sumaria el cap provincial de FET y de las JONS —quedant unificats tots dos càrrecs.[5][6] Home de tendències clarament falangistes,[7] la seva arribada al càrrec va implicar una intensificació de l'escenografia pública falangista.[8] Per part seva, els antics càrrecs públics procedents de les files de la Dreta Regional Valenciana van quedar relegats a una segona fila, ocupant posats d'escassa entitat.[8] A la fi de 1949, emparant-se en l'anomenada «Ley de vagos y maleantes», va emprendre una dura campanya pública contra els captaires i la població indigent de la capital.[9] Va cessar en 1950, sent substituït per Diego Salas Pombo.[10]

També va ser procurador en les Corts franquistes i membre del Consell Nacional de FET y de las JONS, Comissari Nacional de l'atur (1950 - 1958) i director general de política interior fins a la seva mort el 1965.[11]

Reconeixements

• Medalla d'Or del Mèrit Social Penitenciari (1946)[12]
• Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1947)[13]

Referències

1. Alcalde, 2012, p. 48.
2. Thomas, 1976, p. 690.
3. Alcalde, 2012, p. 48-49.
4. Alcalde, 2012, p. 55.
5. Rodríguez Tejada, 2011, p. 92.
6. Saz i Gómez Roda, 1999, p. 95.
7. Bordería Ortiz, 2000, p. 39n.
8. Valls, 1993, p. 153.
9. Rodríguez Tejada, 2011, p. 175-176.
10. Martínez Roda, 1998, p. 226.
11. LAPORTA GIRON, RAMON, Índex Històric del Congrés dels Diputats
12. Ministerio de Justicia: «Orden de 17 de julio de 1946 por la que se concede la Medalla de Oro del Mérito Social Penitenciario a don Ramón Laporta Girón, Gobernador civil de Valencia». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 5790. ISSN: 0212-033X.
13. Ministerio de Asuntos Exteriores: «DECRETO de 6 de marzo de 1947 por el que se concede la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil a don Ramón Laporta Girón». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 1670. ISSN: 0212-033X.

Bibliografia

• Alcalde, Ángel. Instituto de Estudios Albacetenses «Don Juan Manuel». Cultura de guerra y excombatientes para la implantación del franquismo en Albacete (1939-1945), 2012, p. 37-69. 
• Bordería Ortiz, Enric. La prensa durante el franquismo: Represión, censura y negocio. Valencia, 1939-1975. Madrid: CEU, 2000. 
• Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975). Fundación Univ. San Pablo, 1998. 
• Rodríguez Tejada, Sergio. Zonas de libertad (vol. I): Dictadura franquista y movimiento estudiantil en la Universidad de Valencia (1939-1965). Universidad de Valencia, 2011. 
• Saz, Ismael. El Franquismo en Valencia: formas de vida y actitudes sociales en la posguerra. Ediciones Episteme, 1999. 
• Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 84-226-0874-X. 
• Valls, Rafael. El partit catòlic. Universidad de Valencia, 1993.