Francisco Javier Planas de Tovar

Francisco Javier Planas de Tovar

Biografia
Naixement	7 agost 1883 Camagüey (Cuba)
Mort	1964 (80/81 anys) Hospital Militar Gómez Ulla (Comunitat de Madrid)
Governador civil de Saragossa
11 d'abril de 1938 – 11 d'abril de 1939
← Juan Lasierra Luis Antonio Iturmendi Bañales →
Governador civil de València
11 d'abril de 1939 – 11 d'abril de 1943
← Manuel Molina Conejero Ramón Laporta Girón →
Procurador en Corts
13 de maig de 1946 – 7 de desembre de 1964
Activitat
Camp de treball	Ordre públic
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	militar, polític
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar	coronel
Premis
(1960)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil
Llista Procurador a Corts 31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 13 maig 1949 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 12 maig 1946 – 4 maig 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes Governador civil de la província de València 31 març 1939 – 14 abril 1943

Francisco Javier Planas de Tovar (Puerto Príncipe, 7 d'agost - Madrid, 9 de setembre de 1964) fou un militar espanyol,governador civil de les províncies de Saragossa i València durant la dictadura franquista. Destacat per la repressió sistemàtica i cruenta que va dur a terme en l'última província, va ser conegut com a «ganes de destorbar», pel seu zel.[1]

Biografia

Va néixer el 7 d'agost de 1883 a Puerto Príncipe (Cuba).[2] Va fer carrera com a militar africanista en les campanyes del Marroc, si bé es va especialitzar en tasques d'ordre públic.[2] En 1931 va ser retirat de servei degut les reformes de Manuel Azaña.[3] Després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 es va unir a les forces rebels. Va exercir de governador civil de Saragossa entre 1938 i 1939.[4] Nomenat per al càrrec de governador civil de la província de València, va exercir aquest càrrec entre el 31 de març de 1939 i el 14 d'abril de 1943,[5] destacant pel seu caràcter repressiu.[1][5] També va prestar importància durant el seu mandat a la conscienciació de les masses.[6] Durant el seu mandat a València foren executades 2.833 persones a les comarques valencianes, el 95,06% del total d'execucions que hi va haver des de la fi de la guerra fins al 1956.[7] El setembre de 1944 fou nomenat Delegat Nacional de Serveis Documentals sota dependència de Luis Carrero Blanco[8] fins 1946, quan fou nomenat delegat del govern per taxes i abastiments.[9] Des de maig de 1946 fins a la seva mort fou procurador en Corts designat directament pel Cap d'Estat.[10]

Va morir a l'Hospital Militar «Gómez Ulla» en 1964.[4][1]

Referències

1. Colomer Rubio, Juan Carlos. Gobernar la ciudad: Alcaldes y poder local en Valencia (1958-1979). Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2017. ISBN 978-84-9134-264-9. 
2. Ginés i Sànchez, 2010, p. 230.
3. Ginés i Sànchez, 2010, p. 231.
4. «Necrológica. Don Francisco Planas de Tovar». ABC [Madrid], 09-09-1964.
5. Ginés i Sànchez, 2010, p. 234.
6. Ballester, 2006, p. 23.
7. Ginés i Sànchez, 2010, p. 236.
8. Un vilagarciano, jefe de los servicios secretos del Estado, Faro de Vigo, 1 de març de 2015
9. Francisco Planas de Tovar, necrològica a l'ABC
10. PLANAS DE TOVAR, FRANCISCO JAVIER, Índex Històric del Congrés dels Diputats

Bibliografia

• Ballester, Josep. Temps de quarantena: Cultura i societat durant la Postguerra al País Valencià (1939-1959). Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2006. ISBN 84-370-6345-0. 
• Ginés i Sànchez, Andreu. La instauració del franquisme al País Valencià. Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2010. ISBN 978-84-370-8326-1.