Pioneer 9
Pioneer 9, també denominada Pioneer D, va ser una sonda espacial de la NASA llançada el 8 de novembre de 1968 mitjançant un coet Delta des de Cap Canaveral. Pioneer 9 va ser la quarta sonda d'una sèrie de sondes (formada per Pioneer 6, Pioneer 7, Pioneer 8 i Pioneer E, amb les quals va treballar conjuntament) amb la missió de realitzar el primer estudi detallat del vent solar, el camp magnètic interplanetari i els raigs còsmics, proporcionant dades pràctiques sobre les tempestes solars. La sonda estava estabilitzada per rotació, amb un gir de 60 rpm i amb l'eix de gir perpendicular al plànol de l'eclíptica. Tenia forma de cilindre recobert de cèl·lules solars del qui sobresurten antenes i mastelers. Disposava d'una antena direccional d'alt guany, podent transmetre a 512, 256, 64, 16 o 8 bps. Es podia triar el format de l'enviament de dades entre quatre possibles modalitats, amb tres d'aquestes quatre aptes per a l'enviament de dades científiques (32 paraules de 7 bits per trama). L'altra modalitat era utilitzada per enviar telemetria sobre l'estat de la sonda. Al seu torn, es disposava de quatre maneres d'operació:
La Pioneer 9 va quedar fora de servei en 1983. Referències
Vegeu tambéEnllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia