|
Pioneer 7
Pioneer 7, també denominada Pioneer B, va ser una sonda espacial de la NASA llançada el 17 d'agost de 1966 mitjançant un coet Delta des de Cap Canaveral. Pioneer 7 va ser la segona sonda d'una sèrie de sondes (formada per Pioneer 6, Pioneer 8, Pioneer 9 i Pioneer E, amb les quals va treballar conjuntament) amb la missió de realitzar el primer estudi detallat del vent solar, el camp magnètic interplanetari i els raigs còsmics, proporcionant dades pràctiques sobre les tempestes solars. La sonda estava estabilitzada per rotació, amb un gir de 60 rpm i amb l'eix de gir perpendicular al plànol de l'eclíptica. Tenia forma de cilindre recobert de cèl·lules solars del qui sobresurten antenes i mastelers. Disposava d'una antena direccional d'alt guany, podent transmetre a 512, 256, 64, 16 o 8 bps. El format de l'enviament de dades era seleccionable entre quatre possibles modalitats, amb tres d'aquestes quatre aptes per a l'enviament de dades científiques (32 paraules de 7 bits per trama). L'altra modalitat era utilitzada per enviar telemetria sobre l'estat de la sonda. Al seu torn, es disposava de quatre maneres d'operació:
L'últim contacte amb la Pioneer 7 va tenir lloc el 31 de març de 1995, determinant-se que després de 29 anys a l'espai només un dels instruments originals seguia en funcionament. Vegeu tambéReferències
Enllaços externs
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pioneer 7
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
