Osvaldo Moles

Osvaldo Moles

Biografia
Naixement	14 març 1913 Santos (Brasil)
Mort	14 maig 1967 (54 anys) São Paulo (Brasil)
Causa de mort	suïcidi
Activitat
Ocupació	locutor de ràdio (1937, 1950–), periodista, lletrista
Influències	Modernitat i Mário de Andrade
Nom de ploma	Milionário criador de programas
Obra
Obres destacables (1946) Caídos do Céu ^(en) (1951) Joga a chave ^(en) (1952) Simão, o Caolho (1954) Mulher de Verdade ^(en) (1957) O Capanga ^(en) (1960) Tiro ao Álvaro
Premis
(1960)  Troféu Roquette Pinto (1959)  Troféu Roquette Pinto (1956)  Troféu Roquette Pinto (1955)  Troféu Roquette Pinto (1953)  Premi Governador do Estado, per l'obra Simão, o Caolho (1952)  Premi Saci (1952)  Troféu Roquette Pinto (1950)  Troféu Roquette Pinto

Osvaldo Moles (Santos, 14 de març de 1913 - São Paulo, 14 de maig de 1967) va ser un escriptor, periodista i locutor de ràdio brasiler.

Nascut a Santos el 1913, Moles aviat es va traslladar amb els seus pares a São Paulo. Els seus avantpassats eren immigrants italians.[1]

Va conèixer els modernistes i va començar la seva carrera periodística al Diário Nacional. Influenciat pels viatges etnogràfics de Mário de Andrade, va viatjar pel nord-est. De tornada a São Paulo, va escriure per al Correio Paulistano.[2]

El 1937 va participar en la fundació de PRG-2 Rádio Tupi a São Paulo i, el 1941, per invitació d'Octávio Gabus Mendes, va començar a treballar a PRB-9 Rádio Record, on va conèixer Adoniran Barbosa i hi va iniciar una gran amistat i un parell de treballs. Així doncs, la premsa de São Paulo els va donar els sobrenoms d'"el milionari creador de programes" a Moles i "el milionari creador de tipus" a Barbosa.[3] Junts van escriure molts textos de cançons, per exemple Tiro ao Álvaro.[4]

Es va suïcidar el 1967 i la premsa va silenciar el fet, com era habitual durant la dictadura. Sent una figura de backstage, tot i que molt coneguda a l'època, el silenci de la premsa va contribuir a que la seva obra fos marginada.[5]

Premis i reconeixements

• 1950: Troféu Roquette Pinto: Millor Programador i Millor Redactor d'humor
• 1952: Prêmio Saci de Cinema - Millor Guió / Roquette Pinto - Programador Popular
• 1953: Prêmio Governador do Estado - Millor Guió, per Simão, o caolho
• 1955: Troféu Roquette Pinto - Millor Programador / Os melhores paulistas de 55 - Categoria Ràdio
• 1956: Troféu Roquette Pinto - Millor Programador
• 1957: Programa Alegria dos Bairros - Millor Productor radiofònic
• 1958: Premis Tupiniquim - Millor Productor / Associação Paulista de Propaganda - Millor programa
• 1959: Revista RM - Prêmio Octávio Gabus Mendes al Millor Productor Radiofònic / Premis Tupiniquim - Millor Productor / Troféu Roquette Pinto - Millor radiofònic programa d'humor / Diploma de Burro de la Facultat São Francisco / Grau de Comanador de l'Honorífica Orde Acadèmica de São Francisco
• 1960: Troféu Roquette Pinto - Premi Especial
• 1964: Associació de professionals de premsa de São Paulo - Jubileu de Plata, en motiu del seu 25è aniversari

Bibliografia

Osvaldo Moles nel 1950

• MICHELETTI, B. D.. Piquenique classe C y Brás, Bexiga e Barra Funda : Osvaldo Moles como successor de António de Alcântara Machado. In: Edición a cargo de Fidel López Criado; CILEC. (Org.). LITERATURA, CINE Y PRENSA: EL CANON Y SU CIRCUNSTANCIA. 1ed.Santiago de Compostela: Andavira, 2014, v. 1, p. 641-650.
• MICHELETTI, B. D. Osvaldo Moles - o legado do radialista. Tese de Mestrado (Comunicação) - PPGCOM-UNIP, São Paulo, 2015.
• MOLES, O. Piquenique classe C: Crônicas e flagrantes de São Paulo. São Paulo: Boa Leitura, 1962.
• MOURA, F.; NIGRI, A. Adoniran Barbosa: Se o senhor não tá lembrado. São Paulo: Boitempo, 2002.
• MUGNAINI Jr., A., Adoniran - Dá Licença de Contar..., A Girafa, 2002.
• CAMPOS JR., C. Adoniran: uma biografia. 2. ed. São Paulo: Globo, 2009.
• LUSO JR., J. DE A.; CASTRO, J. V. DE. Laudo Natel: biografia do governador. São Paulo, 1971.
• HOHLFELDT, A. Rádio e imprensa: como as duas mídias se encontraram e se fortaleceram em Moçambique. In: Conferência Internacional Império Português. Lisboa: Instituto de Ciéncias Sociais da Universidade de Lisboa, 2013.

Referències

1. «Osvaldo Moles» (en portuguès). baudomaga.com.br. [Consulta: 10 octubre 2022].
2. «Os Sons das Malocas e os Ambientes Culturais da Cidade de São Paulo nos Anos 1950» (en portuguès). books.google.cat. [Consulta: 10 octubre 2022].
3. Mugnaini Júnior, Ayrton. Adoniran: dá licença de contar-- (en portuguès brasiler). Editora 34, 2002, p. 56. ISBN 978-85-7326-253-7. 
4. «Osvaldo Moles: O legado do radialista» (en portuguès). docplayer.com.br. [Consulta: 10 octubre 2022].
5. «Centenário de Osvaldo Moles» (en portuguès). amplificar.mus.br. [Consulta: 10 octubre 2022].