Obradovicita-KCu

Obradovicita-KCu
Fórmula química	[K₂(H₂O)17Cu(H₂O)₆][Mo₈As₂Fe₃^3+O34(OH)₃]
Epònim	Martin T. Obradovic ^(en) , potassi, coure i obradovicite ^(en)
Localitat tipus	mina Chuquicamata, districte de Chuquicamata, Calama, província d'El Loa, Regió d'Antofagasta, Xile
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.GB.40
Nickel-Strunz 9a ed.	7.GB.40
Dana	49.4.2.1
Heys	22.5.10
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 15,046Å; b = 14,848Å; c = 11,056Å;
Color	verd pèsol
Exfoliació	no observada
Duresa (Mohs)	2,5
Color de la ratlla	verd pèsol clar
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,55 g/cm³ (mesurada); 3,68 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,790 nβ = 1,798 nγ = 1,811
Birefringència	δ = 0,021
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 81°, calculat: 78°
Dispersió òptica	extrema
Fluorescència	no fluorescent sota ona curta
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i aprovat
Codi IMA	IMA1978-061
Símbol	Obr-KCu
Referències	[1]

L'obradovicita-KCu és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de l'obradovicita. Va ser descrita com a obradovicita l'any 1986, en honor de Martin T. Obradovic, de la col·lecció del qual prové el material tipus. Va ser reanomenada l'any 2010 per l'Associació Mineralògica Internacional amb el seu nom actual.

Característiques

L'obradovicita-KCu és un molibdat de fórmula química [K₂(H₂O)₁₇Cu(H₂O)₆][Mo₈As₂Fe₃^3+O₃₄(OH)₃]. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls són tabulars, mostrant {100}, {110} i {011}, de fins a 0,1 mil·límetres, estriat en {100} i paral·lel a [001]; generalment en agregats densos.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'obradovicita-KCu pertany a «07.GB - Molibdats, wolframats i niobats, amb anions addicionals i/o H₂O» juntament amb els següents minerals: lindgrenita, szenicsita, cuprotungstita, UM1999-38-WO:CrV, fil·lotungstita, rankachita, ferrimolibdita, anthoinita, mpororoïta, mendozavilita-NaFe, paramendozavilita i tancaïta-(Ce).

Formació i jaciments

És un mineral secundari poc comú que es forma a la zona oxidada d'un dipòsit de minerals de coure i molibdè. Sol trobar-se associada a altres minerals com: jarosita, wulfenita i quars. Va ser descoberta a la mina Chuquicamata, al districte de Chuquicamata, a Calama (Regió d'Antofagasta, Xile). També ha estat descrita al districte miner de Port Darwin, a Darwin (Territori del Nord, Austràlia)

Referències

1. «Obradovicite-KCu» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2016].
2. «Obradovicite-KCu» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 14 juliol 2016].