Nesquehonita

Nesquehonita
Fórmula química	MgCO₃·3H₂O
Epònim	Nesquehoning ^(en)
Descobridor	Frank James Keeley ^(en)
Localitat tipus	mina de carbó Nesquehoning, Nesquehoning, Lansford, Comtat de Carbon, Pennsilvània, Estats Units
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.CA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	5.CA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/C.01
Dana	13.1.5.1
Heys	11.3.3
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,705Å; b = 5,367Å; c = 12,121Å; β = 90,451°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	d'incolor a blanc; incolor a la llum transmesa
Macles	maclat en {001} (material artificial)
Exfoliació	perfecta - en {101}; bona en {010}
Fractura	desagregable, fibrosa
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	vítria, grassa
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	1,824 a 1,854 g/cm³ (mesurada); 1,856 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,412 nβ = 1,501 nγ = 1,526
Birefringència	δ = 0,114
Dispersió òptica	relativament forta
Fluorescència	verda (UV d'ona curta)
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1890
Símbol	Nes
Referències	[1]

La nesquehonita és un mineral de la classe dels carbonats.

Característiques

La nesquehonita és un carbonat de fórmula química MgCO₃·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són prismàtics, allargats al llarg de [010], amb les cares {001}, {010}, {011}, {101} estriades paral·lelament a [010], i mesuren fins a 3 cm; també en forma d'aerosols radials i revestiments radials plans, i també botrioidal.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Es creu que pot ser un producte de deshidratació de la lansfordita.[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nesquehonita pertany a «05.CA - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: lansfordita, barringtonita i hel·lyerita.

Formació i jaciments

La nesquehonita típicament formada recentment en condicions properes a la superfície, com per exemple eflorescències en mines de carbó; també apareix en les fractures en serpentinita; en dipòsits al voltant de fonts i en coves a causa de la pèrdua de CO₂ de les aigües.[2] Va ser descoberta a la mina de carbó Nesquehoning, a Lansford (Pennsilvània, Estats Units), indret del qual n'agafa el nom. També ha estat trobada a Alemanya, l'Antàrtida, Austràlia, Àustria, el Canadà, Eslovàquia, Eslovènia, els Estats Units, França, Grècia, Hongria, Itàlia, el Japó, Noruega, la República Txeca, Rússia, Sud-àfrica, Suïssa, Turquia, la Xina.

Sol trobar-se associada a altres minerals com: lansfordita, dypingita, calcita, aragonita, artinita, hidromagnesita, brucita, piroaurita, monohidrocalcita.[2]

Referències

1. «Nesquehonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 maig 2017].
2. «Nesquehonite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 28 maig 2017].