Narcís Sicars i Lligoña
BiografiaDoctor en Dret per la Universitat d'Osca. Va ser nomenat anys després president de la Sala dels jutjats de la província de Girona. A partir de 1840 s'inicia en política: alcalde de Girona en 1841, i diputat a Corts per Girona en dues ocasions: en 1840 i en el període 1844-1846.[1] El seu pare, Narcís Sicars, era comerciant d'una drogueria. El seu avi matern, Simeó Lligoña i Pujals (Arbúcies 1746 - Sant Feliu de Guíxols, 1795), llicenciat en medicina (Osca, 1772), va ser metge, regidor i un prohom local de Sant Feliu de Guíxols. El carrer "Doctor Lligoña" d'aquesta localitat gironina es deu al seu honor.[2] Un dels seus fills, Emili Sicars i de Palau (1841-1913), també de filiació carlista, fou diputat a Corts en el període 1871-1872 per la circumscripció de Girona.[3] Candidat carlista a les eleccions generals de 1872 i 1891 per Girona.[4] Senador del Regne entre 1907-1910 per la circumscripció de Barcelona en la candidatura de Solidaritat Catalana.[5] Un altre fill, l'advocat Manuel Sicars i de Palau (†1898),[6] va ser secretari de la Reial Acadència Catalana de Belles Arts de Sant Jordi entre 1850 i 1855. El seu net Narcís Sicars i Salvadó (†1918) va ser I marquès de Sant Antoni, Doctor en Dret i en Filosofia i Lletres, escriptor catòlic i adaptador al català d'obres de teatre. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia