Marquesat de Sant Antoni

Marquesat de Sant Antoni

Tipus	marquesat jurisdiccional
Primer titular	Narcís Sicars i Salvadó
Rei	Papa Pius X
Data	11 d'octubre de 1905
Actual titular	Extingit
Estat	Espanya

El Marquesat de Sant Antoni va ser un títol nobiliari pontifici creat l'11 d'octubre de 1905 pel Papa Pius X a favor de Narcís Sicars i Salvadó, i autoritzat el seu ús a Espanya per Reial Autorització de data 24 d'agost de 1914 concedida pel rei Alfons XIII.[1]

Narcís Sicars i Salvadó fou Doctor en Dret[2] i en Filosofia i Lletres[3] per la Universitat de Barcelona; escriptor i traductor; publicista.

Va adaptar al català obres de teatre franceses, com ≪Por!≫, del dramaturg Felix Duquesnel, estrenada en el Teatre Principal de Barcelona en 1907;[4] i ≪Fugir del foch…≫, estrenada al Teatre Principal de Barcelona en 1908.[5]

Membre del Consell d'Administració de la Caixa de Barcelona.[6]

Fill i net de destacats carlistes:

El seu pare era Emili Sicars i de Palau (1841-1913), diputat a Corts en el període 1871-1872 per la circumscripció de Girona en representació de la Comunió Catòlico-Monàrquica.[7] Candidat carlista en les eleccions generals de 1872 i 1891 per Girona.[8] Senador del Regne entre 1907-1910 per la circumscripció de Barcelona en la coalició Solidaritat Catalana.[9]

El seu avi era Narcís Sicars i Lligoña (1801-1877), Alcalde de Girona en 1841, i diputat a Corts per Girona en dues ocasions: en 1840 i en el període 1844-1846.[10] Doctor en Dret per la Universitat d'Osca. President de la Sala dels jutjats de la província de Girona.

Marquesos de Sant Antoni

	Titular	Període
Creat en 1905 pel Papa Pius X
I	Narcís Sicars i Salvadó	1905-1918

Història dels marquesos de Sant Antoni

• Narcís Sicars i Salvadó (†1918), I marquès de San Antonio

1. Casat en 1909 amb María del Rosario Schwart y Nanot (†1968).[11] Narcís Sicars va morir pocs anys després, en 1918. No van tenir descendència. La seva vídua va casar en segones nupcias amb Juan Fort i Galcerán, amb qui va tenir dos fills: Juan (casat amb Monique Fonthier Brasseur) i Enrique (casat amb María Luisa Rocamora Llusá).y.

Extingit.

Marquesat de San Antonio del s.XVIII

En el s.XVIII va haver-hi un altre títol d'igual denominació: Marquesat de San Antonio, títol espanyol creat en 1755 pel rei Carles III i transmès el 12 de març de 1833 amb facultat Reial per Manuel Bustamente a favor d'Antonio Ponce de León i Maroto, amb nova denominació: Marquesat d'Aguas Claras.

Referències

1. Fernández-Mota de Cifuentes, María Teresa (1984), Relación de títulos nobiliarios vacantes, y principales documentos que contiene cada expediente que, de los mismos, se conserva en el Archivo del Ministerio de Justicia, Ediciones Hidalguía, Madrid.
2. Breve, en La Vanguardia, 15 de desembre de 1901, pàgina 2.
3. Breu, a La Vanguardia, 17 de gener de 1900, pàgina 2.
4. Breve, La Vanguardia, 10 de desembre de 1907, pàgina 10.
5. Breu, a La Vanguardia, 12 de febrer de 1908, pàgina 9.
6. ≪Entre Espartero y la huelga general de 1902≫, en DiarioEl País, 30 de juliol de 1989.
7. «Sicars, Emilio», a Arxiu del Congrés dels Diputats.
8. «Breve: En Gerona», a La Vanguardia, 3 febrer 1891, pàgina 2.
9. «Sicars y de Palau, Narciso», a Arxiu del Senat.
10. «Sicars, Narciso», a Arxiu del Congrés dels Diputats.
11. Breve, La Vanguardia, 1 de juny de 1909, página 3.