Moervaart

Moervaart

El canal prop de Lokeren
Tipus	canal
Classificació CEMT	VI, V i I
Inici
Cota inicial	7 m
Entitat territorial administrativa	Bèlgica
Localització	Rodenhuize
Final
Cota final	7 m
Entitat territorial administrativa	Lokeren (Bèlgica)
Localització	Lokeren
Desembocadura	Durme
51° 08′ 24″ N, 3° 46′ 40″ E B 51° 08′ 00″ N, 3° 58′ 35″ E
Conca hidrogràfica	conca de l'Escalda
Característiques
Resclosa	0
Dimensió	22,42 () km
Desnivell	0
Activitat
Construcció	segle xiv segle xv 1964

El Moervaart és un canal de Bèlgica que connecta el canal Gant-Terneuzen des de Rodenhuize a la ciutat de Lokeren. Té una llargada de 22,42 km, dels quals 1,025 de classe VI, 1,525 de classe V i els 19,22 km restants de classe I.[1] El canal travessa els pobles de Mendonk, Wachtebeke, Moerbeke, Eksaarde i Daknam. A Mendonk connecta amb el Zuidlede.

Només els primers 2,5 km des de l'aiguabarreig amb el canal Gant-Terneuzen s'utilitzen per a la navegació comercial. El reste del canal està aficionat pels navegants de plaer, els pescadors, els cicloturistes i els vianants. El darrers anys la qualitat de l'aigua va millorar-se, i la varietat i la quantitat de peixes va augmentar.

Fins al 1964 hi havia una resclosa a Rodenhuize, com que el canal era sotmès als moviments de la marea (±25cm) des de l'Escalda via el Durme. Després de la construcció d'una presa entre el canal i el Durme a Lokeren, la resclosa va enderrocar-se i ara el nivell és el mateix del canal Gant-Terneuzen.

Al marge dret a Sinaai (Sint-Niklaas), hi ha el paisatge protegit dels prats humits «Meersen aan de Moervaart», un dels darrers rars biòtops d'aquest tipus conservats a Flandes. Hi creixen entre d'altres el llapó fullat, llapó negre, la Stellaria palustris, Elodea canadensis, Spirodela polyrhiza, Carex disticha, Equisetum fluviatile, Cucut de rec, Sparganium erectum i Thalictrum flavum.[2]

Història

Moervaart, vist des del pont Spanjeveerbrug a Mendonk

Antic pont ferroviari al Moervaart a Eksaarde

Els monjos de l'Abadia de Boudelo van excavar aquest canal a l'inici del segle xiv per al desguàs dels pòlders al marge de l'Escalda. Des del segle xv van apregonar-lo per fer-lo navegable per al transport de la torba. Al segle xix el canal va apregonar-se segons la norma de Freycinet per a rebre embarcacions fins a una capacitat de 300 tones. Històricament és el curs superior del Durme, que en canalitzar-se des de l'edat mitjana va perdre a poc a poc el seu caràcter de riu. Va ser excavat em 1645 i pregonat i eixamplat el 1737, durant el règim austríac.[3] Com arreu a la zona dels pòlders, no sempre és fàcil distingir entre rius naturals i canals cavats per l'home, com sovint es va profitar rius i priels per canalitzar.[4]

El nom es compon de moer- (= maresme) i -vaart (= canal).

Referències

1. [https://web.archive.org/web/20071214013640/http://ris.vlaanderen.be/ Arxivat 2007-12-14 a Wayback Machine. Servei d'informació de les vies navegables a Flandes]
2. De Meirsman, Reginald. «Meersen aan de Moervaart» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed, 2017. [Consulta: 26 juny 2018].
3. Broeckaert, Jan. «Mendonk». A: Geschiedenis van de gemeenten der provincie Oost-Vlaanderen: Arrondissement Gent, 1,4. Ledeberg, St.-Martens-Leerne, Lemberge, Loochristi, Loo-ten-Hulle, Lovendegem, Machelen, Mariakerke, Meigem, Melle, Melsen, Mendonk (en neerlandès). Gant: Annoot-Braeckman, 1870, p. 7-8. 
4. «Moervaartdepressie» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed, 2017. [Consulta: 26 juny 2018].