Va excavar-se a l'inici del segle xvi i va eixamplar-se el 1624.[3] Col·lecta les aigües dels weterings de l'Oudlandpòlder dels quals els principals són: el Maarleed, l'Oosternieuwwegezwin, el Nieuwzwin, el Westernieuwwegezwin i el Schamelwezezwin. El súfix -zwin, sinònim amb priel indica l'origen semi-natural d'aquests cursos d'aigua, que de fet són antics braços de mar que l'home va aprofitar per crear la xarxa de desguàs després de la regressió del mar.
El desnivell gairebé inexistent dels pòlders plans i inferiors al nivell del mar a plenamar explica que el riu desguassa a ambdues extremitats: al rec Blankenbergse Vaart i a la presa Maartensas a Oostende. A plenamar les aigües són gairebé estagnants i les preses a la desembocadura es tanquen. Només a baixamar té un cabal normal.[4]
L'antic alberg i mas Strooienhaan al poble d'Houtave a la cruïlla del carrer de Bruges a Wenduine i el Noordede.[3] Ja es troben imatges des del segle xvi d'un mas i d'un alberg a aquest indret. Durant la Segona Guerra Mundial soldats alemanys van ocupar el lloc i construir un búnquer. Malauradament, el 1951 l'antic alberg va ser derrocat i un cafè nou va obrir-se al mas. La major part de l'edifici actual data del segle xix.
↑ 3,03,1«Houtave (ID: 21852)» (en neerlandès). De Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed (Inventari del patrimoni arquitectural). Onroerend Erfgoed (Agència del govern de Flandes del Patrimoni, 2004-2006. [Consulta: 23 abril 2014 (2014-04-23)].