Miquel Garriga i Roca
Miquel Garriga i Roca (Alella, 14 de gener de 1808 - Barcelona, 14 d'octubre de 1888)[1] fou un arquitecte i urbanista. BiografiaMiquel Garriga i Roca va néixer 14 de gener de 1808 a l'actual terme del Masnou, a la part de ponent del turó de la Roca de Xeix, que aleshores era terme municipal d'Alella i, des de 1825, del Masnou. Era fill i net d'arquitectes. El seu avi era Miquel Garriga, mestre de cases que dissenyà l'església de Sant Pere del Masnou, i els seus pares, Pau Garriga i Matas, mestre d'obres que amplià la dita l'església, i Teresa Roca.[2] Va ser arquitecte municipal de Barcelona. Durant el seu càrrec, l'any 1858 va realitzar l'aixecament d'un plànol topogràfic de l'interior de la ciutat a escala 1:250 -Plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca (1856-1862)[3]-, anomenat popularment «Quarterons Garriga i Roca» (dipositats a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona), i també va fer uns plànols topogràfics del Masnou un el 1849 i altre l'any 1850 (dipositats a l'Arxiu Municipal del Masnou). Va projectar un pla per a l'Eixample barceloní l'any 1857 que, malgrat haver estat aprovat, es va desestimar per realitzar el que va presentar Ildefons Cerdà.[4] Casat amb Gertrudis Matheu va morir a la seva casa del Carrer Nou de la Rambla, número 1, de Barcelona, i fou sebollit al Cementiri del Poblenou.[1] La seva filla Josefa Garriga Matheu es va casar amb en Gaietà Buïgas i Monravà. La seva obra més famosa va ser la construcció del Gran Teatre del Liceu l'any 1845 sobre un antic convent trinitari i inaugurat a l'abril de 1847. Obres publicades
Obres d'arquitectura
Fons personalEl fons personal de Miquel Garriga i Roca dipositat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, està constituït per un conjunt de documents de l'arquitecte, directament relacionats amb la seva professió. No és aquesta l'única documentació de Garriga i Roca dipositada a l'AHCB, ja que a l'àmbit de Gràfics s'hi troben valuosos plànols, com els cèlebres Quarterons, el Plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca. Val a dir que en el conjunt documental del fons personal també n'hi ha alguns de plànols. Aquest fons, les dates extremes del qual són 1841–1880, està compost per tipologies documentals molt diverses, però totes elles fan referència a obres projectades o realitzades per l'arquitecte. Referències
Enllaços externs
Bibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia