Mil·losevichita

Mil·losevichita
Fórmula química	(Al,Fe)₂(SO₄)₃
Localitat tipus	Grotta dell'Allume, Porto Levante, Vulcano, Lipari, Illes Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.AB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	7.AB.05
Dana	28.4.5.1
Heys	25.11.24
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,05Å; c = 21,19Å;
Color	violeta-blau
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,500 nε = 1,515
Birefringència	δ = 0,015
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1913
Símbol	Msv
Referències	[1]

La mil·losevichita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom en honor de F. Millosevich (1875-1942), mineralogista italià de la Universitat de Roma.

Característiques

La mil·losevichita és un sulfat de fórmula química (Al,Fe)₂(SO₄)₃. Cristal·litza en el sistema triclínic. Es troba en forma de diminuts cristalls en agregats granulars; també estalactític porós i masses tosques, de fins a 3 cm.[2] Els homòlegs hidratats de la mil·losevichita inclouen les espècies: UM1976-22-SO:AlFeH, Unnamed (Al Sulphate-Hydrate), metaalunògen i alunògen.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mil·losevichita pertany a «07.A - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: mikasaïta, calcocianita, zincosita i ferrotel·lurita.

Formació i jaciments

Es troba recipitada a alta temperatura provinent dels gasos procedents de l'activitat solfatàrica o de la crema del carbó. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sofre, salmiac, letovicita, alunògen i boussingaultita.[2] Va ser descoberta l'any 1913 a Grotta dell'Allume, Porto Levante, illa Vulcano (Illes Eòlies, Sicília, Itàlia).

Referències

1. «Millosevichite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2016].
2. «Millosevichite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 30 juny 2016].